Els Ports
Aquest és el territori de rutes i excursions btt pels Ports de Tortosa- Beseit dels Betetistes dels Pirineus.
Aqui entendrem la comarca dels Ports en un sentit ampli a cavall entre Catalunya (Montsia i Baix Ebre), Aragó (Matarranya) i el País Valencià (Bajo Maestrazgo). De fet al tossal del Tres Reis estarem al vèrtex d’aquest triangle. Formen part dels Ports pobles com Beseit i Penaroja de Tastavins (o Peñarroya de Tastavins) al Matarranya, Fredes i Pobla de Benifassà al Bajo Maestrazgo i Paüls i Tortosa a Catalunya. Aquest massís calcari, de relleu escarpat i abrupte, ha estat humanitzat des de temps prehistòrics malgrat que ha patit una forta despoblació a finals del segle XX. Així, el territori dels Ports se’ns presenta avui com un espai natural feréstec i ple de vida salvatge.
Als Ports trobem el Parc Natural dels Ports, a Catalunya i el Parc Natural de la Tinença de Benifassa, a Castelló. Els Ports són un massís que s’estén per les Terres de l’Ebre i s’endinsa a Terol (Aragó) i Castelló (País Valencià). Aquestes serres destaquen per la riquesa de la fauna i flora que hi viu i, de fet, són el refugi de moltes espècies animals i vegetals amenaçades. Hi destaca la presència de la cabra hispànica i les poblacions de faig, que aquí tenen l’enclavament més meridional d’Europa. A més, les formacions geològiques dibuixen un paisatge característic únic a Catalunya. No hem d’oblidar, tampoc, els vincles històrics que s’han establert entre les poblacions que voregen el massís i els masos de la zona, actualment abandonats. L’aprofitament dels recursos naturals d’aquests paratges, com la caça, la ramaderia, l’extracció de gusta, la producció de calç i de pega, o la construcció de pous de neu, recorden èpoques d’intensa presència humana en aquest espai natural. L’any 2001, amb la declaració del Parc Natural dels Ports i la Reserva Natural Parcial de la Fageda del Retaule, es van reconèixer el valors naturals d’un dels espais naturals més significatius de Catalunya i el segon amb més extensió després del Parc Natural del Cadí-Moixaró. Des de llavors, als nuclis de Roquetes, La Sénia i Horta de Sant Joan es poden visitar diversos centres d’interpretació que ajuden a conèixer la riquesa natural i cultural que s’amaga a l’interior d’aquestes muntanyes.
Pel que fa a la bicicleta de muntanya els ports són un espai especialment feréstec i solitari, en el que podem gaudir de pistes, corriols i zones de bany molt atractives i contemplar fauna diversa sent cabres hispàniques, els cabirols i els bous braus les més representatives. Hem d’estar pendents de canvis de temps sobtats i del vents. Als Ports hi ha poques referències i no trobarem molta gent a qui preguntar. S’ha de tenir molt clar el recorregut, el mapa i el track. Si sortim de les dos eixos principals, els camins i pistes acostumen a ser bastant pedregosos. Als corriols hi ha risc de punxades i sempre invertirem més temps del que havíem calculat. No sempre es troba aigua i moltes fonts són seques a la primavera i a l’estiu: hem de portar aigua en abundància. Ens hem d’aventurar per aquest territoris amb molt de respecte i precaució.
Fredes – Caro: Eix Est – Oest
La Sénia – Beseit: Eix Sud -Nord
Mas de Barberans – Caro. 32 km, 1260 m desnivell positiu
La circular dels Ports: Caro- Pena-roja de Tastavins – Caro. 120 km, 2.500 m desnivell positiu
Pena-roja de Tastavins – Coratxà – La Pobla de Benifassà – Boixar – Fredes
La Sénia – coll d’Assuca (Casetes velles) – pista de la Fou – La Sénia
Els Ports II. En aquesta secció, els tracks tenen el punt de sortida a la comarca del Bajo Maestrazgo, a pobles com Fredes:
El portell de l’infern. 40 km, 1.400 m desnivell positiu
El coll d’Assucà (Casetes velles). 40 km, 1.100 m desnivell positiu
El Tossal dels Tres reis i el pic del Negrell. 45 km, 1.200 m desnivell positiu
La font d’en Ribot i el barranc de Capatx. 35 km, 1.100 m desnivell positiu
El tossal dels Tres Reis i Sant Miquel d’Espinalbà. 20 km, 550 m positiu
Fredes – Pena-roja – Beseit. 63 km, 1.200 m desnivell positiu.
Els Ports III. Les rutes d’aquesta secció tenen el punt de sortida a Paüls i a Prat del Compte.
Paüls, el teix monumental d’Engrilló, baixador d’en Valero, Prat del Compte, …
Paüls, bassa de la Refoia, tossal d’Engrilló, coll de la Gilaberta, coll de l’Avenç, Paüls
Paüls – Refoia – (Prat del Compte) – Paüls
Paüls – Horta de Sant Joan – Paüls
El bucle de Paüls: Sant Roc i mas Llobrec
Los hombres que miraban fijamente a las cabras
Els Ports IV. En aquesta secció, els tracks tenen el punt de sortida a la comarca del Matarranya, a pobles com Beseit.
Visita a Sant Miquel d’Espinalbà i als masos Roig, Frare, Maçanera, Bernat i Formenta
Nova visita a Sant Miquel
Els ports V. En aquesta secció la majoria de tracks tenen el punt de sortida a la comarca de la Terra Alta a pobles com Horta de Sant Joan, Arnes o Prat del Compte
Que Dios reparta suerte
Volta a les Roques d’en Benet
Les Roques d’en Benet i el riu dels Estrets d’Arnes
Els rius Estrets i Algars pels colls de Miralles i Monfort
Els rius Estrets i Algars pels plans de Foies i Terranyes i coll de Monfort
Quatre arbres des d’Arnes: la servera d’en Franxo, l’auró de Josepó, lo Pimpoll i el Pi ramut
Curiosa volta per Horta, Prat del Compte i Bot
Horta – Pauls per la sensata (mas del Sanxet, camins dels Masos i de les Vinyes)
Santa Bàrbara i ‘Lo Parot’ des d’Horta de Sant Joan
Els ports Mascar. Les rutes d’aquesta secció tenen el punt de sortida a l’urbanització el Mascar (al peu del Caro), a on tenim el refugi del Mont Caro, el Nou Refugi Caro i l’Hostal Pensió Els Ports.
Els bous braus de Foies i Terranyes
Descens alternatiu al coll de Miralles: Mascar – Arnes
La baixada pel refugi de les Clotes
Mascar: Clotes, Maraco, coll Alfara, Reguers i carretera amunt
Mascar – Paüls pel GR 7 i Estels del Sud
La muntanya i la plana: Mascar – Mas de Barberans pel Toscar i Tres Pins
Mascar i la mola del Boix per Tres Pins i el pas de l’Embarronat
El barranc del Regatxol
Occitanos primer dia 2016
Occitanos segon dia 2016
El Caro i el barranc del Regatxol
Els ports Montsià. Les rutes d’aquesta secció tenen el punt de sortida a la comarca del Montsià, a pobles com La Sénia i Mas de Barberans
Mas de Barberans, La Galera i el Lloret
Buscant el teixet: La Galera, Casetes velles, Pataques, forestal selestina, teixet, barranc Carrovera
‘El olivo’ de Canet lo Roig des de La Sénia
Volta per la plana: de La Sénia a Mas de Barberans
De La Sénia a Valldebous i Pallerols per Mas de Barberans
La Sénia i la Tinença
De La Sénia a les mines i el pantà d’Ulldecona passant per Canet lo Roig, Rosell i Bel
Rossell, Bel, mas Pastora, Pobla Benifassà, corriol i trialera Esquetxe
Rosell Bel pista corriol carena mines i trialera mines
Track sin nombre
La Tinença. Les rutes d’aquest secció són interpretacions dels camins i senders de la comarca i el parc de la Tinença de Benifassà.
Fredes – Coratxà – Pena-roja – Fredes. 52 km, 1.500 m desnivell positiu
Matinal per Fredes i el Boixar. 20 km, 400 m desnivell positiu
Cinc pobles de la Tinença: Fredes, Boixar, Coratxà, Castell de cabres i Pobla de Benifassà
Sis pobles de la Tinença: Fredes, Boixar, Coratxà, Castell de cabres, Pobla de Benifassà i Bellestar
Dues dones: Boixar, (Coratxà), Castell de cabres, mas Boix i mas Prades
A peu pel Forn de vidre, esquetxe, estrets, Bellestar
La Sénia Rosell Bel corriol Pista de les Mines corriol de Mas Trinxan pista
Occitanos maig 2017
MTB pels Ports: Enter barrancs i el Molí de Ricó
Serveis per una aventura autònoma
Horta de Sant Joan: Botigues, bar-restaurants, caixer automàtic
Alberg els Olivers 977 435 360 i 619 594 175
Hostal Miralles: 977 43 55 55. www.hotelmiralles.com
Alfara de Carles. Alberg i centre d’educació ambiental: 977 271 575 i 600 425 790. www.alberg.cat
Paüls. Casa rural Ca les Barberes (Montse i Enric). 977 492 330. 669 832 930.
Alberg dels Ports: 609 836 788. Bar restaurant
El bar del poble
Prat del Compte: Ca l’Àngels. 977 42 83 09
Urbanització el Mascar (al peu del Mont Caro)
Hostal Pensió Els Ports: 977 267 143 i 607 852 376
Nou Refugi Caro: Guarda María Pérez. 977 267 128. 617 808 816
Refugi Mont Caro (UEC). 977 58 00 63. 609 790 321. info@refugiueccaro.cat
Penyarroya de Tastavins
Hotel: 978 89 66 42
Mas de Aragonés (a 2 km): 978 76 90 48, 637 11 58 14
Hospederia Virgen de la Fuente: 978 090 261, 673 546 067
Mas de Salvador (se alquila casa completa)
Fredes: Casa Rural Nuri i restaurant La Taberna: 977 729 152
Bar restaurant Colonia europa: 977 72 90 43
Boixar: Casa Refugi el Boixar. 660 40 18 22
Alberg La Font Lluny. 977 72 91 25. lafontlluny@lafontlluny.com
Fent el tafaner …
Superfície: 35.050 hectàrees de Parc Natural. Inclou 861 hectàrees de reserves naturals i 205 hectàrees de Refugi de Fauna Salvatge.
Terra Alta 8.961,90 hectàrees
Arnes 2.730,40 hectàrees
Horta de Sant Joan 5.134,90 hectàrees
Prat de Comte 1.096, 60 hectàrees
Baix Ebre 16.072,90 hectàrees
Alfara de Carles 6.058,10 hectàrees
Paüls 2.382,80
Roquetes 5.582,70 hectàrees de les quals 187,33 pertanyen a la RNP de les Fagedes
Tortosa 2.049,30 hectàrees de les quals 73,01 pertanyen a la RNP de les Fagedes
Montsià 10.015,70 hectàrees
Mas de Barberans 3.589,80 hectàrees de les quals 22,46 pertanyen a la RNP de les Fagedes
la Sénia 6.425,90 hectàrees de les quals 584,09 pertanyen a la RNP de les Fagedes
De les 35.050 hectàrees del Parc, poc més de 13.000 són de propietat privada. La resta són forests públiques que pertanyen als ajuntaments o a la Generalitat de Catalunya. La titularitat de la propietat del Parc es distribueix: 41,06 % dels Ajuntaments, 20,69 % de la Generalitat de Catalunya i 38,24 % de propietat privada. El Parc Natural presenta un 28% de la seva superfície per sobre dels 1.000 m d’altitud.
Cims
1.441 m Caro
1.354 m La Barcina
1.350 m Tossal del Rei
1.350 m El Catinell (Les Mirandes)
1.347 m Tossal d’en Cervera
1.345 m El Negrell
1.305 m El Morral del Turmell
1.222 m La Joca
1.181 m L’Espina
1.072 m Tossal d’Engrilló
Moles
1.339 m La mola del Boix
1.336 m Serrassoles
1.328 m La mola de Catí
El Parque Natural de la Tinença de Benifassà se declaró en mayo de 2006, abarcando unas 5.000 hectáreas, contenidas en las casi 26.000 del Plan de Ordenación de Recursos Naturales. Se encuentra en la comarca histórica del mismo nombre, que comprendía las poblaciones de la Pobla de Benifassà, Coratxà, Boixar, Fredes, El Ballestar, Bel y Castell de Cabres. Además, por su elevado valor ambiental y por la continuidad de hábitats se incluye el término de Vallibona. El abrupto relieve de este macizo, fruto de la confluencia de sistemas montañosos con diferente orientación, unido a la labor de generaciones de pobladores con sus usos tradicionales tiene como resultado un territorio de paisajes grandiosos y elevada biodiversidad.
La Tinença de Benifassà era la comarca más septentrional de la Comunidad Valenciana. Debido a su despoblación, la nueva reestructuración comarcal ha hecho desaparecer la Tinença como comarca, incluyéndola en la del Bajo Maestrazgo. La componían los pueblos de La Pobla de Benifassà, El Boixar, Coratxà, Fredes y El Bellestar. La Pobla ha quedado como único Ayuntamiento, del que dependen los cuatro restantes, que en la actualidad permanecen casi despoblados. El pueblo de Castell de Cabres, mantiene su independencia y su Ayuntamiento. El inicio de estos núcleos de población se remonta a la época de la reconquista en que se construyó el monasterio de Santa Maria de Benifassà, en el lugar que ocupaba su castillo árabe de Beni-Hassan, centro y origen de la vida de la Tinença.
Coratxà, es el pueblo más pequeño del municipio de La Pobla de Benifassà y está situado en la zona montañosa del Noroeste. Coratxà fue destruido totalmente durante la Guerra de la Independencia y reconstruido gracias a la exención de contribuciones hasta 1835, año de las desamortizaciones. Es importante su Iglesia del siglo XIII, dedicada a San Jaime, y perfectamente conservada. En el siglo XX hay que destacar el problema de la emigración, que ha despoblado los pueblos de la Tinença, de ahí que se provocara la supresión de cincos municipios.
El Reial Convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l’orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià). El monestir està situat a la vora de la carretera entre Fredes i la Sénia, al nord-oest de l’embassament d’Ulldecona, a la Tinença de Benifassà. Fou el primer monestir cristià que es va fundar en terres valencianes, arran de la conquesta de la Tinença per Catalunya l’any 1230. D’estil gòtic cistercenc, és Monument Nacional des de l’any 1931. Actualment, és ocupat per monges cartoixanes i es troba en perfecte estat de conservació. El monestir es pot visitar només el dijous de 13 a 15.
El Boixar és a 1.089 metres d’altura sobre el nivell del mar. El seu nom deriva de la gran quantitat de boixos que es troben al voltant de la població. El boix va ser un recurs que va derivar en una indústria artesana de fabricació d’estris de fusta. Va ser zona d’actuació carlina durant el segle XIX, sobretot durant la Primera Guerra Carlina, quan Cabrera hi reuní les tropes disperses després de la desfeta de Maials del 10 d’abril del 1834. El 1279 era la població més important de la comarca, a les acaballes del del segle XVIII tenia una 300 habitants, el 1900 havia 438 persones, el 1960 es comptaven 229 habitants, i actualment (2007) només en resten 15 veïns.
Fredes és el poble més septentrional del País Valencià, pertany al municipi de la Pobla de Benifassà i està situat a 1090 m. d’altura, En el seu terme està la part del Tossal dels Reis que pertany al País Valencià. Fredes és també conegut per les nevades i les baixes temperatures de l’hivern, que oscil·len entre els 0 °C i els 10º. Les mínimes poden arribar a ser d’uns -5 °C, i les màximes d’uns 7 °C. En canvi l’estiu sol ser suau amb temperatures de 23 °C a 30 °C. Antigament, la vida quotidiana girava en torn a la família Abella coneguda com el Ric de Fredes, el major contribuent de la Tinença; actualment, el patrimoni d’aquesta casa s’ha dividit entre els seus hereus.
A Fredes fa fresca fins Sant Joan i desprès refresca. Fredes aha estat un poble de pas per la ruta del peix que pujaba cap a Terol pel portell de l’Infern i el salt d’en Robert i que feia servir els pous de glaç dels masos. També ha estat un important punt pe3r la futa que baixaba per les travesses del tren i pel les fàbriques de mobles de La Sénia.
Els maquis de la Tinença. Si us trobeu una partida de la Guardia Civil amb els uniformes desgastats aneu amb cura. Els maquis de la Tinença es disfraçaven de guardia civils i viceversa i mai saps amb qui estàs parlant. http://www.lapobladebenifassa.es/files/archivos/201303/maquis_de_la_tinenca.pdf
Gitam (Dictamnus hispanicus) és una planta amb flor que pertany a la família Rutaceae. A les comarques al voltant de la Serra Mariola (Sud del País Valencià) és coneguda amb el nom de Timó Reial. És una herba de diverses tiges de fins a 70 cm d’alçada, molt aromàtica i de fulles compostes. El fruit és en càpsula. Només creix a l’est de la península Ibèrica en terrenys pedregosos i boscos més aviat secs. És una planta medicinal; al gitam se li atribueixen propietats abortives i hipotensores. La recerca continuada d’aquesta herba per part dels herbolaris junt amb la seva restringida distribució l’han fet quasi desaparèixer. El gitam és el principal ingredient d’una beguda alcoholica coneguda com a Gitam a la comarca d’els Ports. El gitam o Timó reial forma part amb altres plantes aromàtiques d’una beguda alcohòlica coneguda amb el nom de Herbero de la Serra de Mariola al sud del País Valencià.
Herba colera (o presora). L’herba colera es una planta entre carchofa i cardo que es fa servir per fer fromatge de cabra i cuallada. http://lacuinadelsuper.blogspot.com.es/
A Penaroja parlen chapurreao. En la parte oriental de la comunidad autónoma de Aragón se localiza la denominada Franja de Aragón, en la cual se emplean variedades lingüísticas de la lengua catalana incluidas generalmente dentro del bloque lingüístico del catalán occidental. Con reconocimiento oficial desde la Ley de Lenguas de 2009, a partir de la entrada en vigor de la Ley de Lenguas de 2013 estas variedades reciben oficialmente la denominación de lengua aragonesa propia del área oriental.
El 2002 la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit va dur a terme un projecte de reintroducció del cabirol (Capreolus capreolus) en el que es van alliberar exemplars provinents de la reserva francesa de Chizé. Posterioment s’han realitzat més alliberaments de cabirols procedents de l’Alt Pallars. Des de 2006, es recullen dades per conéixer l’evolució de la població i de seva distribució.
Si quieres ampliar horizontes: la ruta de los 3 reinos: http://www.7pobles.com/cast/3reinosbtt/
Josep Mª i Joan Brull i Martinez. (1972). GUIA ITINERARIA DELS PORTS.
El Massís dels Parts és constituït predominantment per calcàries mesozòiques gris blanquinoses, i és lligat al sistema de Cardó per una franja juràssica coberta per l’aportació al·luvial de l’Ebre. Guimben per tot el massís un gran ramat de cabres salvatges (Capra . El fet de trobar-les és motiu de satisfacció per la seva bellesa. Els porcs senglars també estan escampats per tota la serralada. Ja fa uns 150 anys que foren extinguits els llops, dels quals només resten contalles poc a molt verídiques, i més d’un topònim els recorda. El carnisser més temut pels seus estralls entre l’aviram és el gat mesquer. La geneta és més petita i menys dolenta. El teixó s’assembla al porc, però és més petit; n’hi ha amb cap de porc i n’hi ha amb cap de gos. Als rius Matarranya, Algars, Ulldemó, Racó d’en Patorrat i Pena hi ha llúdrigues i fagines, aquestes de color negre; sempre utilitzen els senders i durant el dia s’amaguen a les heures de les cingleres. Fins fa molt poc les caçaven pel valor de la pell. Les àguiles volen per molts d’indrets. N’hi ha de negres, roges i blanques. Els falcons estan gairebé extingits, per bé que la toponímia en serva un viu record a les diferents contrades dels Ports. Es veuen bandades de corbs i gralles, i ben nombroses per la part de Paüls. També es veuen els mussols, el duc o dugo. El gall salvatge i l’esparver es veuen de tard en tard. Els ocells són molts i de nombroses famílies que omplen els boscos amb tonalitats alegres i a vegades, misterioses. Entre els rosegadors hi ha l’esquirol, el talp.
Les principals collites eren de grans i en prou proporció de patates per a la sembra. Aquestes eren d’una rentabilitat molt superior a les foranes especialitzades. Avui encara en cullen a Casetes Velles i a les Foies, als termes de Mas de Barberans i d’ Alfara de CarIes. L’ametller i la vinya dominen a la part de Paüls, Horta de Sant Joan, Arnes, Vall-de-roures i Beseit. Tot el massís és ple d’erms que en molts de llocs són aprofitables, però estan com estan per manca d’ajut.