100 cims btt: Escletxa

Turó de l’Escletxa (Turó de Montconill)
308 cims de la FEEC’: nº 299
’100 cims de l’ICC’: no
Betetistes dels Pirineus: 116
Alçada: 447 m
Data ascensió: 16 de gener de 2023
Pedalable: fins 420 m

 

L’objectiu d’avui és pujar al turó de l’Escletxa (o Turó de Montconill), cim número 299 del repte dels 100 cims de la FEEC. El turó de l’Escletxa és un cim molt humil, però amb molt bona perspectiva de les muntanyes de Montserrat, què té un vèrtex geòdesic al seu cim (referència 282114001). El punt de sortida és al poble de Rellinars (322 m; uns 750 hab.), a la comarca del Vallès Occidental, al límit amb la del Bages. Circularem per bones pistes excepte la pujada per corriol al turó i un parell de baixades pedregoses. Coincidirem a trams amb diferents GRs, el camí de Sant Jaume i el camí de l’Abat Oliva, abanda de diferentes senders locals. Passarem pels pobles de Sant Vicenç de Castellet, Castellgali (i els seus polígons industrials) i el Pont de Vilomara. Altres punts d’interès són el pont gòtic de nou arcades Vilomara i les construccions de pedra seca que trobem a l’inici del recorregut i, sobretot, al voltants de Castellgali i el Pont de Vilomara: cabanes o barraques, tines, parets i marges. Després el Pont de Vilomara, remuntant la riera de Santa Creu veurem el paisatge cremat per l’incendi Pont de Vilomara i Rocafort de l’estiu de l’any 2022 que va cremar 1.700 hectarees i que va deixar al descobert barraques i tines de pedra seca construïdes entre els segles XVIII i XIX.

[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Rellinars ESCLETXA Vicenc Castellet Vilomara.gpx”]

 

Barraca de vinya (pedra seca): https://ca.wikipedia.org/wiki/Barraca_de_vinya
Tines de pedra:
https://elmedinaturaldelbages.cat/es/factores-ambientales/sucesion-vegetal/las-tinas-en-piedra-seca-del-sudeste-de-la-comarca-de-bages/;
https://pedrasecaarquitecturatradicional.cat/wp-content/uploads/2019/07/Tines-pedra-seca-Montcau.pdf
https://www.ccma.cat/324/recuperar-les-tines-de-pedra-seca-el-repte-despres-que-shan-salvat-del-foc-del-bages/noticia/3177661/
https://www.ccma.cat/324/recuperar-les-tines-de-pedra-seca-el-repte-despres-que-shan-salvat-del-foc-del-bages/noticia/3177661/

El Bages va viure una autèntica febre de la vinya fa uns 150 anys, quan la fil·loxera ja havia arrasat les vinyes a França i Catalunya tenia molta demanda de vi per substituir el francès. Va ser aproximadament entre el 1860 i el 1890, fins que l’insecte que es menjava les arrels de les vinyes va arribar també aquí, i va causar el mateix efecte. De tota manera, sembla que llavors encara no es va abandonar la vinya, sinó que fent servir peus americans resistents a l’insecte, es van arribar a replantar 22.000 hectàrees. Va ser més tard, quan van implantar-se massivament les indústries tèxtils, que molta gent va marxar per treballar-hi, les vinyes es van abandonar i el bosc les va acabar substituint.