Cims pirinencs
Aquesta és el territori de les ascensions mítiques als cims dels Pirineus. Casi sempre s’ha de culminar l’ascensió caminant, bici al coll o al costat. Són espectaculars i trobareu gegants, bruixes, delfos, alpinistes i cabirols. Són excursions per recordar tota la vida. Escolliu bé els acompanyants!
Per no portar la bici en creu a l’esquena és pot amagar la bici i fer el cim caminant. És a dir, una combinació de cilcisme i senderisme (BTT – TRK), una mena d’hibrid entre excursionisme i ciclisme. Ens agrada la muntanya, les altures, la espectacularitat, el repte i l’aventura. Són llocs de somni, boira, esforç i fantasia. Un privilegi a l’abast de molts pocs. Tenim encara molts projectes per tirar endevant, el Pic Negre (2.659 m) a l’Alt Urgell, la Tossa d’Alp (2.536), el Comabona (2.550 m) a la Serra del Cadí, …
Cims pirenencs
El Puigmal des de Planoles, des de Osseja i des de La Molina i fins Queralbs
El Balandrau, desde Ribes de Freser
El Costabona des de Molló, des de Setcases i des de La Preste
El Canigó, des de Vernet les Bains
El Pic de les Salines des de Céret o des de Maçanet de Cabrenys
El Puigmal
El Puigmal (2.900 m) és el cim més alt del circ de Núria. És un pic ample i arrodonit i la seva ascensió és senzilla si les condicions climàtiques no són molt adverses. Les ascensions btt al Puigmal tenen com a punt de partida la carena que uneix la Collada de Toses amb el Puigmal per on serpenteja el Camí dels Carlins o del Puigmal. Els itineraris arriben a diferents punts de la carena. La ascensió final des del Coll de les Clotxes (2.620 m) fins dalt són uns 35 – 45 minuts amb la bici en creu a l’esquena. Al seu cim hi ha diverses creus de ferro forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:
«De puig en puig pel coll de Finestrelles
s’enfilen del Puigmal a l’alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d’ací es veu en serres onejar».
El Puigmal des de Planoles
Aquesta ascensió es basa en la cursa del Pas del Lladres que organitzen per la festa major a Planoles. Sortim del poble en direcció a Dòrria i desprès arribem a la Creu de Meians (1.990 m). Seguim el camí / roderes que ressegueix la carena fronterera fins les pistes d’esquí de Puigmal. Per l’esquerra ens entra la pista que puja de la vessant nord. Seguim per la cresta ara reduïda a l’amplada d’un corriol fins trobar el coll que dona accés a la carena del cim. Tornem per mateix camí fins el pas de Queralbs o Pas dels Lladres (2.540 m, borna fronterera, bivac de pedres) a on trobem un corriol fantàstic que ens porta al Coll de les Barraques (1.894 m) i poc desprès arribem a Planoles.
Punt de sortida/ arribada: Planoles. Distancia: 34 km
Altura màxima: 2.900 m. Altura mínima: 1.140 m. Desnivell acumulat: 1.850 m
Exigència física: Esport. La pujada en creu fins el cim. Dificultat tècnica: La baixada des del cim fins el pas del Lladres.
Observacions: Millor de maig a octubre. Circular.
Una variant és baixar des del Puigmal meitat corriol meitat travessant prats fins Fontalba i prendre la pista fins Queralbs (11 km). L’avantatge d’aquesta variant és que no repetim camí, l’inconvenient és que ens perdem una de les millors trialeres naturals dels Pirineus. Altre possibilitat, si tenim transport, és que ens deixin a la Collada de Toses (1.800 m) i iniciar l’excursió per la pista /camí que surt just al costat dret de l’hotel anem seguint intuïtivament cap el cim i ens trobarem primer la Creu de Meians i desprès la pista que puja des de Osseja. Veurem bunkers i coincidirem amb el GR-11.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CPRN PUIGMAL Planoles.gpx”]
El Puigmal des de Osseja
Sortim per la pista forestal que ens durà fins la carena. Són uns km de dura pujada, asfaltada als km inicials. Seguim la pista, superem l’aparcament i poc desprès ens entren les roderes del cantó espanyol. Seguim el camí / roderes que ressegueix la carena fronterera fins les pistes d’esquí del Puigmal. Seguim per la cresta ara reduïda a l’amplada d’un corriol fins trobar el coll que ens dona accés al cim. Tornem per mateix camí fins les pistes d’esqui i aprofitant la pista /roderes de servei baixem fins la base de l’estació i per la pista forestal asfaltada arribem a Err. Podem seguir fins la N-116 i tornar per carretera o seguir per pistes i camins trencacames fins Osseja, tal com tenim al track.
Punt de sortida/ arribada: Osseja. Distancia: 48 km
Altura màxima: 2.900 m. Altura mínima: 1.230 m. Desnivell acumulat: 2.000 m
Exigència física: Esport. La pujada en creu fins el cim. Dificultat tècnica: La baixada des del cim fins les pistes d’esqui.
Observacions: Millor de maig a octubre. Circular.
El Puigmal des de La Molina i fins Queralbs
Sortim de La Molina (1.420 m; es pot arribar en tren, línea Barcelona – Puigcerdà de RENFE) en direcció Puigcerdà i just a la sortida del barri de l’estació, desprès de creuar el pont prenem una pista a la dreta que ens porta a la carretera de la Collada de Toses (1540 m). La creuem i seguim ara per pista asfaltada fins el pla de les Forques (1.700 m). Prenem la pista clara en direcció a la Creu de Meians però a l’arribar a una esplanada deixem el GR-11. Seguim per roderes fins el Coll de Marcer (1.980 m), deixem a l’esquerra la borna fronterera 500 i seguim per les roderes fins trobar la pista asfaltada que puja d’Osseja. L’asfalt s’acaba al pàrking, seguirem pel Camí dels carlins o del Puigmal, per la carena per costat francès un camí, que va guanyant alçada. Deixem a la dreta el Pas dels Lladres (2.540 m, borna fronterera, bivac de pedres), travessem les pistes d’esquí a s’acaba el camí i seguim per un corriol fins el coll que dona accés a l’últim esforç. Ens posem la bici a creu a l’esquena, pugem uns 40 minuts. A dalt prenem el que sembla un corriol ben marcat per es va perdent i continuem per intuïció fins trobar la pista de Fontalba (2.080 m; pàrking) i baixar a Queralbs (11 km). Es pot continuar per carretera fins Ribes de Fresser i prendre el tren per tornar.
Punt de sortida: La Molina. Punt d’arribada: Queralbs. Distancia: 41 km
Altura màxima: 2.900 m. Altura mínima: 1.420 m a La Molina i 1.230 m a Queralbs. Desnivell acumulat: 1.700 m
Exigència física: Esport. La pujada en creu fins el cim. Dificultat tècnica: La baixada des del cim fins la pista de Fontalba.
Observacions: Millor de maig a octubre. Lineal. Es pot utilitzar el tren per arribar a punt de sortida (La Molina) i per tornar de de Ribes de Freser.
El Balandrau des de Ribes de Freser
Sortim de Ribes de Freser (1000 m) i anem a buscar la pista que porta a l’hotel Bellresguard i a Casa Rural La Ventaoila. Superada aquesta trobem una pista encimentada que ens ajuda a guanyar alçada. Seguim pujant sense pràcticament descans fins la Collada Meianell (2000 m) a la que tornarem de baixada. La pista ara és planera, superem el refugi forestal i desprès d’una corba a dretes trobem un corriol que es transforma en roderes. La pendent és salvatge en alguns trams. Trobem aigua a la Font Lletera i fem el penúltim esforç per arribar al Coll dels Tres Pics (2400 m)que dona accés a Nuria. Nosaltres acabem de pujar al Balandrau (2580 m). Per baixar ens dirigim cap el sud al principi per un corriol en mal estat balisat en vermell. Ens dirigim cap a la Collada dels Llenyasers en la que divisem una tanca de filferro i unes roderes que l’acompanyen. Poc desprès les roderes es transformen un camí fins la Collada Meianell (2000 m). Baixem uns metres per la pista que em pujat però en la corba a dretes prenem un camí planer que seguirem fins un plans. Deixem les roderes i anem a buscar un corriol que al principi planeja i que ens portarà al costat d’una tanca de filferro fins la Collada Verda (1611 m). Prenem la pista que baixa a la dreta fins el poble de Pardines i seguim la carretera d’accés fins Ribes.
Punt de sortida/ arribada: Ribes de Freser. Distancia: 50 km
Altura màxima: 2580 m; Altura mínima: 900 m. Desnivell acumulat: 1730 m
Dificultat tècnica: Els trams de pujada de la pista de la Collada Fonda al Coll i trams de la baixada fins la Collada Verda.
Observacions: Recordeu que en aquesta zona van morir un grup de excursionistes per culpa del torb i uns ciclistes per culpa d’un allau. Es pot passar del paradís a l’infern molt ràpidament. Els caps de setmana d’estiu la pista esta força transitada. En cas de problemes es pot seguir la pista principal cap a Tregurà (quatre cases i un hotel-restaurant acollidor). Circular, en vuit. De juny a octubre.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CPRN Balandrau Ribes.gpx”]
El Costabona i el Roc Colom
El Costabona (2.440 m) és un cim que per diferents circumstàncies ha estat molt present a la vida dels betetistes dels Pirineus. La seva proximitat al Canigó amb el que per nosaltres forma un conjunt, el seu caràcter fronterer, l’inici del Meridià Verd al Coll de Pal, el refugi lliure del Costabona sempre en bon estat, la pista de les Roques d’en Mercer o Colla Fonda (1.900 m), la boira i nuvolades quasi permanents entre altres, fan d’aquesta muntanya un emblema de l’esperit betetista. Descriurem tres possibles itineraris que caracteritzen aquest territori. Aquests itineraris compateixen trams amb Pirenaiques, Meridià Verd i Axial.
El Roc Colom
Per fer l’excursió el màxim ciclable possible, la millo opció és sortir desde el pàrking de l’estació d’esquì de Vallter (2.100 m). Començarem caminant uns 40 minuts fins la Portella de Morens (2.400 m). Carenarem per un corriol que ens mantindrà per sobre dels 2.300 m d’alçada i ens deixa a la base del Roc Colom. Hem d’arrossegar la bici fins el cim (2.504 m). Tenim el Coll de Pal i el Costabona a tocar. El Roc Colom es caracteritza per la petita escultura d’un colom blanc. Trobareu el track a transpi Axial, a la secció de transpirenaiques, etapa Setcases – Lamanère.
Punt de sortida/arribada: Vallter 2000. Distancia: 15 km
Altura màxima: 2.504 m. Altura mínima: 2.120 m. Desnivell acumulat: 700 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Cap remarcable
Observacions: Millor de maig a octubre. Anada i tornada.Trobareu el track a transpi Axial, a la secció de transpirenaiques, etapa Setcases – Lamanère. Per no tornar pel mateix camí, es pot seguir el track de l’Axial fins Coll de Pal, anar a buscar les Roques d’en Mercer pel corriol al costat de la tanca, descendre en direcció Setcases per la pista i remuntar fins l’estació d’esqui a l’arribar a la carretera que li dona accés.
El Costabona des de Molló
Sortim de Molló (1.180 m) en direcció al cementeri fins arribar a la pista asfaltada cap a Espinavell. Comencem la pujada per la pista franca fins les Roques d’en Mercer (Collada Fonda 1.900 m). Pugem en perpendicular al costat de la tanca fins a un collet (2.280 m) per sobre de la Roca Blanca dels Soms. Deixem d’arrossegar la bici i ens la posem en creu a l’esquena. Prenem a la dreta i seguim corriol balisat groc. Fent ziga-zagues arribem al cim. Baixem en direcció al Coll de Pal (2.350 m), al collet de la pujada i a la pista. Prenem la pista barrada als cotxes fins el Coll de Lliens (1.866 m) i arribem a Molló seguint el GR-11 per corriols i pistes.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CPRN COSTABONA Mollo.gpx”]Punt de sortida/ arribada: Molló. Distancia: 34 km
Altura màxima: 2.440 m. Altura mínima: 1.180 m. Desnivell acumulat: 1.550 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: La baixada des del cim fins la pista del Refugi Forestal.
Observacions: Millor de maig a octubre. Circular.
El Costabona des de Setcases
Sortim de Setcases en direcció Vallter, desprès d’una font a la dreta prenem la pista forestal que ens durà a les Roques d’en Mercer. Pugem en perpendicular al costat de la tanca fins a un collet (2.280 m) i desprès cap a l’esquerra al Coll de Pal (2.350 m). Al Coll trenquem a la dreta i arribem al cim pujant per la carena. Tornem per on hem pujat fins el Coll de Pal i allà seguim per un corriol poc marcat que continua per uns prats fins la corba de la pista a sobre del Refugi Forestal Jaume Farré. Girem a l’esquerra i baixem fins la pista que hem utilitzat per pujar i tornem fins pràcticament les Roques d’en Mercer (1900 m). Prenem la pista barrada als cotxes que surt a la nostre dreta fins el Coll de Lliens (1.866 m) i prenem un corriol que es confon amb camins de vaques fins arribar a uns prats a on trobem una pista. La seguim però la deixem en una corba a dretes per prendre un corriol, que travessa una pista, filats, un mas i es acaba deixant a la carretera, en front de la desviació a La Roca i L’Abella, que remuntem fins Setcases.
Punt de sortida/ arribada: Setcases. Distancia: 45 km
Altura màxima: 2.440 m. Altura mínima: 1.010 m. Desnivell acumulat: 1.650 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: La baixada des del cim fins la pista del Refugi Forestal.
Observacions: Millor de maig a octubre. Circular.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CPRN COSTABONA Setcases.gpx”]
El Costabona des de La Preste
Sortim de la Preste, passem per davant de la formatgeria i seguim fins uns corrals a on la pista passa a ser un camí. És el camí que porta a les mines abandonades de tungstèn (2.000 m) a on arribem. Seguint un corriol desdibuixat arribem a un collet (2.280 m) per sobre de la Roca Blanca dels Soms. Deixem d’arrossegar la bici i ens la posem en creu a l’esquena. Prenem a la dreta i seguim el corriol balisat groc. Fent ziga-zagues arribem al cim. Baixem en direcció al Coll de Pal (2.350 m) i al collet de la pujada. Al collet anem a buscar la carena que seguirem fins el Coll de Siern (1.640 m) a on trenquem a la esquerra i per un corriol al mig del bosc anem a buscar la pista per la que hem pujat.
Punt de sortida/ arribada: La Preste. Distancia: 30 km
Altura màxima: 2.440 m. Altura mínima: 1.120 m. Desnivell acumulat: 1.350 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Tota la baixada des del cim fins la pista de pujada
Observacions: Millor de maig a octubre. Circular. Podem prolongar la carena seguint per el Coll Pregon i la Collada de Prats. Trencar a l’esquerra per anar a buscar la Tour de Mir, baixar a Prats de Mollo i remuntar per carretera fins La Preste.
El Canigó des de Vernet les Bains
Podríem dir que el Canigó i Montserrat són les muntanyes sagrades catalanes. El Canigó dominant de les planes del Rousillon i del Empordà. Impressionant pels pescadors de la costa i pels agricultors de les planes. Nevat, alt i distant. Amagada entre les seves faldes, ha crescut la llengua catalana al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Els benedictins transvasen cultura entre Sant Miquel, Ripoll, Sant Cugat i Montserrat. Al peu de Prades la universitat d’estiu floreix cada primavera mentre encara ressona la viola de Pau Casals. Al massís podreu descobrir els diferents graus de vegetació i la flora des de l’alzina fins els pins i la gespa d’altitud, del esglaó mediterrani fins el esglaó alpí, diversitat notable i poc freqüent.
Els ramaders han construït pistes per accedir a la pastura d’estiu, els llenyataires recullen els arbres i els senderistes creuen el massís seguint el GR-11 o la HRP. Els betetistes som els nouvinguts tot incorporant un element mecànic respectuós amb la natura i la cultura ben observats pels mastins dels Pirineus que guarden el ramats. Vestits de coloraines no busquem bolets ni aigües termals, ens agrada l’aventura, descobrir i suar una mica. El Canigó – Costabona és el nostre terreny de fantasia. Rudyard Kipling (El llibre de la selva), que va estiuejar al 1910 i 1911 a Vernet les Bains, va dir de Vernet que les tempestes eren l’interludi entre dos raigs de sol. Vernet va ser arrasat per un aiguat del riu Cady a l’octubre de 1940.
El track comença a la gîte d’etape de Vernet les Bains (680 m). Creuem el centre del poble, arribem a la plaça de l’església de Vernet les Vains i ens dirigim per carretera (D-27) a Fillols dels Canigó. Poc desprès de superar el poble ens desviem per una pista a la dreta, asfaltada al seu inici, que en porta al Coll de Millères (840 m) i un pàrking de vehicles particulars. Seguirem sempre per aquesta pista barrada al trànsit de vehicles privats superant les corbes de la Mort de l’Home, el refugi de Balatg (1.600 m), el Coll de les Voltes (1.820 m), les Cabanes de Cortalets (1.980 m) i el Ras de Cortalets (2.040 m). Aquí connectem amb la pista que puja des del Coll del Forn i el Prat Cabrera (vegeu la Volta al Canigó, en la secció de Pirenaiques). Seguim pujant fins el Refugi de Cortalets (2.140 m). Aquest refugi i el de Balatg van ser destruits pels nazis per evitar que la resistència els utilitzés.
Fins ara hem pujat de valent i he superat uns 1.400 m de desnivell. Ara hem de decidir si seguim pujant amb la bici a l’esquena fins els 2.740 del cim o si deixem al bici al refugi. En qualsevol altre circumstància aconsellaríem deixar la bici i continuar a peu però en el cas del Canigò decidim pujar amb la bici. El descens és molt tècnic i baixem molta estona a peu. Tornem pel mateix camí a Vernet. Una alternativa es tornar aprofitant el track de la Volta al Canigó. Altre alternativa és anar a buscar un itinerari btt de la Federació Francesa de Ciclisme a la corba del Coll de les Voltes que ens porta a Vernet.
Punt de sortida/ arribada: Vernet les Bains. Distancia: 20 km d’anada i 20 km de tornada
Altura màxima: 2.740 m. Altura mínima: 680 m. Desnivell acumulat: 2.200 m
Exigència física: Extrem. Dificultat tècnica: La baixada des del cim fins la pista el Refugi de Cortalets.
Observacions: Millor de maig a octubre. Circular. La pista és la que fan servir els taxis; extremar les precaucions.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CPRN CANIGO Vernet Cortalets.gpx”]
Vernet les Bains: Oficina de Turisme: www.vernet-las-bains.fr i una Gîte d’étape municipal +33468 055 130
Refuge des Cortalets: +33 468 96 36 19 www.cortalets.com
El Pic de les Salines des de Céret o des de Maçanet
Tant podem pujar al Pic de les Salines des de Céret com des de Maçanet de Cabrenys. Si comencem a Céret (170 m), prenem la D-13F cap a Las Illas i busquem la desviació al Coll de Fontfreda (1.000 m, hi ha un monument als evadits per la liberatat). El track s’acosta al Pic del Bolaric amb una antena i un mirador. Per darrera d’una caseta anem a buscar el Coll de les Cireres (1.000 m) a on coincidim amb el GR-10. Seguim primer per pista i desprès per camí fins arribar al Pic de les Salines (1.320 m), fronterer entre Espanya i França.
Si comencem a Maçanet de Cabrenys (363 m) el que fem és pujar per la pista que puja al Santuari de la Mare de Déu de les Salines (1.085 m) i des del seu pàrquing enfilem el corriol de pujada (uns 22 minuts) a peu. Podem continuar cap a Céret o tornar pel mateix camí.
[map style=”width: 400px; height:300px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/CPRN Ceret Les Salines Macanet.gpx”]