1001 cims: Campmaior
Cap i Planell de Campmaior
’308 cims de la FEEC’: no
’100 cims de l’ICC’: no
Betetistes dels Pirineus: 1.074
Altitud: 2.040/2.060 m
Data ascensió: 22 de juny de 2022 m
Pedalable: si
L’objectiu d’avui és pujar el Campmaior (2.040 m). No és a la llista del repte de la FEEC ni de l’ICGC però supera els 2.000 m i gaudeix d’unes vistes espectaculars. El punt de sortida és a la carretera C-13, 6 km desprès de Llavorsi (860 m; a la comarca del Pallars Sobirà), a la desviació cap el poble d’Estaron. Es pot aparcar just desprès del petit pont, al costat del riu. Tirem en direcció Llavorsí i prenem la carreter asfaltada que puja al poble d’Arestui (1.200 m). Sortim per carretera asfaltada en direcció Baiasca i als 2 km agafem la pista de terra que indica a l’Ermita de Sant Jaume. Seguim per aquesta pista, passem una font, deixem el trencant a l’ermita a l’esquerra, cartell de fusta Clot de l’Ossa i pujant, pujant per pista en bon estat arribem a una font a als Plans d’Artigues (cartell Mont dup nº 157 de Baiasca i Arestui; aigua abundant). Trobem una cruïlla (1.830 m d’alçada) que podríem utilitzar per pujar al Piflorit i al Pic de l’Àliga). Arribem al Refugi dels Rasos (o Cabana del Ras) i a la Font de Coms (1.880 m; poca aigua). El refugi està en molt bon estat però sembla que d’us del vaquer. A l’alçada del refugi hi ha un petit indicador dels avets centenaris de Pouleda a 20 min a peu que no vam veure. Deixem enrere aquesta zona de pastures i ens enfilem cap a la capçalera de la vall del Caregue. Som a unes pastures d’alçada amb un ambient increïble d’alta muntanya i amb vistes del coll de Triador, el Montsant de Pallars, etc. De fet, des d’Arestui hem coincidit amb els trams més espectaculars de la travessa clàssica del Pirineu amb btt. Pugem al Cap de Campmaoir (2.044 m; vèrtex geodèsic 64072001). El Cap de Campmaior (Romadera pel Topo Hispania) és el punt a on conflueixen els termes municipals de Llavorsí, la Guingueta d’Àneu (antic terme d’Escaló) i Rialb (antic municipi de Surp). A continuació pugem als Planells del Campmaior (2.060 m; Turó Del Pletiuet segons el Topo-Pirineos 9) que curiosament gaudeix de millor vista que el propi cim (i del vent). Veiem incomptables cims dels Pirineus alguns més fàcilment identificables que altres. Reculem a la pista principal, una curta baixada, pista de la esquerra (a la dreta aniríem cap a la Borda Feliu i els pobles d’Escart i Escaló). Seguim amunt cap el refugi Quatrepins per pista en pitjor estat a on girem a la dreta en direcció a les pistes de Super Espot. La pista millora considerablement i ens acosta al coll de la Creu d’Eixol (2.231 m). Només superar el coll veiem al davant l’estany d’Espot i el pic de Muntanyó i la pala de Sadorn que l’envolten. Tirem avall cap a les pistes d’esquí primer seguint el mateix recorregut què la Pedals de Foc el que ens obliga a fer una petita remuntada. Ara seguim avall i ens deixem portar fins el poble d’Espot. Ara comença una part molt divertida de l’excursió, trencadora amb el que hem fet i que suposa un canvi d’ambient. A Espot (1.340 m) prenem la pista per sobre de la conducció d’aigües i desprès un corriol abalisat GR al seu inici, l’antic Camí Reial d’Espot. Fantàstic!. Ciclable i un ambient més bucòlic i pastoral. Passem per sota de la tubària i sortim a Escaló. Creuem la Noguera Pallaresa i per un corriol abalisat groc (sender local) arribem a punt de sortida no sense haver gaudit abans del arbres bressolats pel vent.
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Arestui ras CAMPMAIOR creu Eixol Espot corriol GR riu.gpx”]