Garrotxa ermites
Tenim un problema a l’hora de carregar els tracks. Si voleu cap track podeu contactar amb: xaviercarbonell222@gmail.com
Aquesta és la secció dedicada a les rutes per les ermites de la comarca de la Garrotxa.
Ermita de Sant Abdó i Sant Senen
Mieres, esglésies i ermites: Sant Andreu, Falgons, Sant Nazari, Sant Nicolau, Sant Julià, Freixe
Canet Pla Martí Granollers Rocacorba Mieres collet de Pujarnol corriols riu Revardit urb Mota
Set ermites i caiguda, Sant Jaume de Llierca
3 ermites, dues capelles, dues esglésies, Besalú Merlant
6 ermites de l’Alta Garrotxa
ermites de Sant Grau d’Entreperes i Sant Andreu del Guitarriu des de Sadernes
Dues ermites des de Montagut: Mare de Déu del Cos i Sant Eudald de Jou
Ermites de Sant Andreu de Bestrecà, Sant Miquel de Pera, Sant Martí de Toralles i Santa Bàrbara de Pruneres
Ermites de la Mare de Déu d’Escales, Sant Martí de Talaixà i Sant Martí d’Hortmoier, i Roures monumentals d’Ortmoier
Ermites des de Sant Esteve d’en Bas: Sant Pere de Falgars, Sant Pere Sacosta i Sant Miquel de Pineda
Sadernes Sant Aniol d’Aguja
Oix: Sant Martí de Talaixà Sant Aniol d’Aguja Sant Eudald de Jou
Sant Esteve d’en Bas: Falgars, Sant Miquel de Castelló
6 ermites Simplici Falgars Castelló Sacosta Cecília Pineda
2 ermites Tortellà: Sant Miquel Coma de roure i Sant MIquel de Monteia
Sant Esteve d’en Bas, carretera a coll Uria, santuari salut, falgars, baixada pel camí ral
Sant Esteve d’en Bas a l’ermita de Sant Pere Sacosta
Ermites Olot Bianya
Ermites Olot Quintí Antoni Balbs ..
Ermites Sant Esteve de Llémena/ Les Planes d’Hostoles/ Sant Feliu de Pallerols
Ermites Santa Pau
Ermites Rocabruna Monars
Ermites Olot Riudaura Sant Joan
Ermites des de l’Hostal del Fang
Ermita de Sant Abdò i Sant Senen
Ruta circular d’Olot a Olot. Pujada!! i baixada per corriols de la mà d’en Toni Talarn a l’ermita de Sant Abdó i Sant Senen, passant per- Font de la Salut
– Cal Vicari
– Font Faja
– Coll de Palomeres
– Ermita de Sant Abdó i Sant Senén
– Font de Godomar
– Font de la Trinitat
Descarrega’t la ruta a Wikiloc
Mieres Rocacorva
Pujarem a Rocacorva per una camí bastant trencat. Entretinguda; pujada tècnica.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Mieres Rocacorva.gpx”]Mieres, esglésies i ermites: Sant Andreu, Falgons, Sant Nazari, Sant Nicolau, Sant Julià, Freixe
Ruta semifrustrada buscant ermites i esglésies amb el punt de sortida a cal Met al poble de Mieres. Son punts de pas: Mieres, Santa Maria de Romeria (segle IX, no es pot accedir a l’interior, fotografies dolentes perquè probablement trobaras cotxes aparcats al davant, interessant el barri) Sant Andreu de Ruïtlles (a una finca privada, es veu però no es pot accedir, oratori, església i castell de Falgons, Sant Nazari (a una finca privada, si tens sort pots accedir a la propietat, l’ermita abans de la casa), Sant Nicolau (ja la tenim a la ruta de Canet), can roure gros, pla de Martí, baixada pedregosa, Sant Julià de Granollers, església de Santa Maria de Granollers, collet Bastarra, Santa Maria del Freixe, collet Pedres Picades, el Raspat però no pugem a Santa Maria de Finestres, pista avall fins a Mieres, entrant per l’església de Sant Pere.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: Mieres esglesies i ermites
Canet Pla Martí Granollers Rocacorba Mieres collet de Pujarnol corriols riu Revardit urb Mota
Excursió completa sortint de l’església de Canet d’Adri. Són punts de pas: Pla Martí, portell de Salica, Granollers de Rocacoirba, collet de Bastarra, església de Santa Maria del Freixe, collet de Pedres Picades, Mieres, collet de Pujarnol, coll Gelada, corriols nets en baixada, la Bora, cal Sereno, Mas Valentí, creuar riu Revardit, corriol pujada, urbanización la Mota, ctra i pista fins a Canet d’Adri.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: Canet Mieres Falgons coll Pujarnol corriols Revardit Mota
Set ermites i caiguda, Sant Jaume de Llierca
Una excursió de coneixedors de la Garrotxa extreta (usuaris CARLESPB i altres) de la mà de Toni Talarn. Significativa perquè vaig caure a l’ermita de Santa Magdalena de Montpalau i em vaig trencar les ales sacres.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern:
3 ermites, dues capelles, dues esglésies, Besalú Merlant
Les ermites més interessants són les de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant, Sant Miquel de Sesvinyes i les restes de les ruïnes consolidades de l’església i torre medievals de Briolf. El punt de sortida és a Besalú (a 150 m d’altitud, uns 2.500 habitants). Com el seu origen indica, Bisuldunum era una fortalesa entre dos rius: el Fluvià al sud i el Capellades al nord. El nucli antic de Besalú és una obra declarada bé cultural d’interès nacional. El 1979 fou declarat “conjunt nacional” pel seu gran valor arquitectònic. El conjunt medieval de Besalú mereix una visita fora dels dies d’aglomeració turística. Al mateix poble, tenim l’antiga parròquia de Sant Vicenç de Besalú, l’església de Santa Maria de Besalú, el monestir de Sant Pere de Besalú, la façana d’origen romànic de l’església de Sant Julià de Besalú de l’antic hospital, la casa Llaudes, i la casa dels porxos del carrer de Tallaferro.
Sortim dels pàrquings habilitats al costat del pont medieval. Ens dirigim cap a l’hotel abandonat de Sant Ferriol a la urbanització Comtal (que ens apropa a les sensacions de les pel·lícules de terror). Continuem per una pista de terra que al superar la riera de Junyell es torna complicada i costeruda fins al coll de Besalú. Al coll seguim corriol avall, fàcil amb un parell de trams curts a peu fins a les ruïnes de Briolf (o Brió; són uns 3 + 1,5 km tècnics).
Sortim a una carretera que prenem a l’esquerra i que plàcidament ens apropa al pont romànic del Prat a l’esquerra, un càmping a la dreta i a l’església de Sant Miquel de Montmajor. Sortim a la GI-504 que prenem a l’esquerra fins a trobar una pista indicada cap a Can Soler. Deixem can Ginestar a la dreta (podem una foto de lluny de la capella, pràcticament adossada al mas perquè no es pot accedir a la propietat). En arribar a Can Soler (turisme rural) trenquem a la dreta pel mig de les construccions de la propietat que sempre permès l’accés a la pista que ens porta a Sant Quirze i Santa Julita de Merlant (segle XIII), uns metres a la dreta de la pista. Prenem el corriol que ens porta a la pista i a Can Gallifa. Can Gallifa és un casal de grans dimensions protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Porqueres. Casal de grans dimensions amb una capella d’estil neogòtic annexionada al lateral dret de la casa. Està coronada per un campanar emmerletat de planta quadrada i amb dues finestres de mig punt a cadascun dels quatre costats. Seguim per la pista, però ens fixem perquè en una corba a dretes prenem un corriol divertit que amb lleugera pujada que ens porta a una pista que seguim a l’esquerra fins a Sant Miquel de Sesvinyes. Seguim el track i ens fixem perquè hem de trencar a l’esquerra per un corriolet i un pas amb tanca elèctrica per accedir a Can Baió (turisme rural). Passem davant de les construccions i continuem el track fins a Besalú.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 3 ermites 2 capelles 2 esglesies, Besalú Merlant
6 ermites de l’Alta Garrotxa
Una més que interessant proposta de Platan Bike Team
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 6 ermites alta garrotxa
ermites de sant Grau d’Entreperes i Sant Andreu del Guitarriu des de Sadernes
Aquesta és una excursió en la qual visitarem dues esglésies romàniques fascinants. El punt de sortida és a Sadernes, al costat del càmping-hostal i de l’església de Santa Cecília de Sadernes (a 300 m). Es celebra la festivitat de Santa Cecília, patrona de la música. Sadernes és un nucli disseminat del municipi de Sales de Llierca, més a prop del poble de Montagut, punt de partida de moltes excursions cap a Sant Aniol d’Aguja i els gorgs del riu Llierca.
Sortim del pàrquing al costat de l’església de Santa Cecília per la GI-5231 cap avall. Abans de travessar el riu Llierca pel pont de Plansarenes, deixem la carretera per una pista de ‘manteniment veïnal’ per la que no hem de altra cosa que pujar i pujar. La pista està en bon estat i la vegetació que la circumda és típica d’alzinar. Deixem a l’esquerra la pista que porta a can Pentinet i després de fortes rampes arribem a Sant Grau d’Entreperes (a 790 m d’altitud). Sant Grau d’Entreperes és una construcció romànica amb característiques pròpies del segle XII, parcialment modificada als segles XVII i XVIII, amb una àmplia porxada. Tornem a la pista que seguim fins al mas Serradell i a la dreta, Sant Andreu de Guitarriu amb una panoràmica excelsa. Sant Andreu de Guitarriu és una construcció romànica del segle XI, modificacions posteriorment. Està constituïda per una sola nau, capçada a l’est per un absis semicircular totalment llis. El que fem és tirar cara avakll per la pista que utilitzen els cotxes per arribar-hi. Seguint la pista principal arribarem a Sadernes
Track intern: Sadernes Sant Grau, Sant Andreu
Dues ermites des de Montagut: Mare de Déu del Cos i Sant Eudald de Jou
L’objectiu d’avui és visitar les ermites Mare de Déu del Cos i Sant Eudald de Jou. Pel camí, ens trobarem un roure gegant. El punt de sortida es el centre de Montagut a la comarca de la Garrotxa. Juntament amb Oix, conforme el municipi de Montagut i Oix. Un municipi amb pocs habitants però riquíssim en ermites i esglésies, moltes d’elles d’origen romànic. A Montagut tenim alguns serveis, piscina municipal i una fleca entranyable, al davant de l’església de l’església. Una ruta fàcil, curta, pistera i amb poc desnivell.
Sortim del centre de Montagut per la pista, molts trams asfaltada fins la Mare de Déu del Cos i les restes del castell. Reculem uns metres i prenem una pista en bon estat a l’esquerra. pel camí trobem a un revolt a dretes un roure gegant. Anem a parar a la GIV-5221 que uneix castellfollit de la Roca amb Oix. Fem 1.700 m i ens desviem a la dreta per pista perfectament asfaltada fins trobar la desviació a l’esquerra que ens porta a Sant Eudald de Jou. Reculem a la pista principal que ens porta a la GIV- 5231, que uneix Montagut amb Sadernes, i a Montagut. En total, 16,5 km per una excursió matinal.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 2 ermites Montagut Cos Eudald
Ermites de Sant Andreu de Bestrecà, Sant Miquel de Pera, Sant Martí de Toralles i Santa Bàrbara de Pruneres
El punt de sortida és el poble d’Oix, del municipi de Montagut i Oix situat al marge esquerre de la riera d’Oix, a 413 m d’altitud. No hi ha cap servei. Juntament amb Montagut, conforme el municipi de Montagut i Oix a la comarca de la Garrotxa. Un municipi amb pocs habitants però riquíssim en ermites i esglésies d’origen romànic. Al mateix poble d’Oix es troba l’església parroquial de Sant Llorenç d’Oix.
Sortim per la carretera que porta a Beget i de seguida ens desviem per una pista de terra cap a la dreta i continuem per aquesta pista en estat acceptable, veient la riera d’Oix. Al grau d’Escales prenem una pista a l’esquerra que amb trams pedregosos i amb fort pendent ens porta cap a les ruïnes del mas Romegueres. Finalment, acabem sortint a la carretera de Beget que seguim un poc més d’un quilòmetre. Ens desviem a la dreta cap a la gran masia del Peirer i el coll de Bestrecà. Estem a l’antic camí de Beget. Al coll ens desviem a la dreta i ja albirem la masia i Sant Andreu de Bestrecà a sobre.
Reculem fins a l’antic camí i seguim per trams clars i altres més pedregosos mig envaïts per la vegetació fins a anar a petar a la carretera, entre el coll del Salomó i el coll de Pere. Ens dirigim cap a l’església de Sant Miquel de Pera. L’edifici és aparentment poc interessant, malgrat el seu origen romànic amb alteracions posteriors, degut al seu precari estat de conservació. Destaca els motius cilíndrics de les dovelles de la porta. Molt a prop tenim una gran casa pairal i construccions restaurades per segona residència. Reculem i abans d’arribar a la carretera trenquem a la dreta cap al coll del Galí. Ara comença un tram d’un km en baixada tècnica (es pots estalviar si tornem a Oix per la carretera) que ens porta a mas Costeja. Podríem seguir per la pista asfaltada cap a Oix, però el que fem és prendre la pista cap a Toralles. La pista està en bon estat i superem un parell de masies i el coll d’en Mercer abans d’arribar al nucli de Toralles i l’església de Sant Martí de Toralles.
Continuem, la pista es va desdibuixant, superem el coll del Pla Sapell i arribem al mas l’Oliva Giberta a on trenquem a la dreta per anar a l’antiga pedrera dels Gorgs a on s’havia instal·lat una companyia de circ. Trenquem a l’esquerra i sortima la GIV-5221 que uneix Oix amb Castellfollit de la Roca que seguim cap a Oix. Al coll de Camporiol prenem una pista apta per vehicles alts i furgonetes, superem el collet del Teula i al coll de Palomeres prenem la pista a l’esquerra que ens porta a la gran masia de La Sala i a l’ermita de Santa Bàrbara de Pruneres a dalt de la serra de Santa Bàrbara des d’on s’observa una panoràmica excepcional sobre la vall d’Oix, el Bassegoda, el Ferran, etc. Reculem fins un cartell d’Itinerànnia i seguim el balisatge groc que ens porta a la pista per la que hem sortit. El tram és técnic i es pot evitar reculant fins a la carretera. El sender està tallat per les obres a una masia però la nova proposta està ben indicada.
Observacions. Té dos trams tècnics en baixada que es poden evitar. El primer a Sant Martí de Pere: es pot tornar a Oix per carretera. El segon a Santa Bàrbara de Pruneres, en lloc de baixar per corriol es pot recular per la pista i al coll de Camporiol deixar-se caure fin a Oix. La ruta es pot dividir en dos. Tot baixant de Sant Martí de Pere acabem d’arribar a Oix i deixem per a un segon dia les ermites de Sant Martí de Toralles i Santa Bàrbara de Pruneres.
Ens podem hospedar al càmping i hotel rural La Soleia i a Can Pei (turisme rural).
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 3 ermites Oix Bestrecà Toralles Pruneres
Ermites de la Mare de Déu d’Escales, Sant Martí de Talaixà i Sant Martí d’Hortmoier, i Roures monumentals d’Ortmoier
El punt de sortida és el poble d’Oix, del municipi de Montagut i Oix situat al marge esquerre de la riera d’Oix, a 413 m d’altitud. No hi ha cap servei. El punt de sortida es el centre de Montagut a la comarca de la Garrotxa. Juntament amb Oix, conforme el municipi de Montagut i Oix. Un municipi amb pocs habitants però riquíssim en ermites i esglésies, moltes d’elles d’origen romànic.Al mateix poble es troba l’església parroquial de Sant Llorenç d’Oix. Visitarem tres ermites, dos d’elles de difícil accés. La ruta és curta però exigent, per racons esplèndids de gran bellesa a on es pot sentir la natura amb el seu esplendor. A més de les ermites de les Escales, Talaixà i Hortmoier, un altre focus d’interès són els roures monumentals d’Ormoier.
Sortim per la carretera que porta a Beget i de seguida ens desviem per una pista de terra cap a la dreta i continuem per aquesta pista en estat acceptable, veient la riera d’Oix que més amunt rep també les aigües de la riera de Beget. Desprès del pont trencat ens desviem a la dreta per un corriol indicat per un pal. És convenient deixar la bicicleta en aquest punt i continuar a peu fins a l’ermita. El camí està fressat i balitzat amb pintura groga. Es passa la riera d’Escales per la palanca de ferro Agafa l’Ase, que es troba força malmesa (compte la gent amb vertigen), es continua fins al Puig (pal indicador) i s’arriba a l’antiga església parroquial de la Mare de Déu d’Escales.
Reculem fins a la pista, recuperem la bicicleta i ens dirigim cap al grau d’Escales, deixem a la dreta la palanca de Samsó i creuem la riera per un gual precari. Tenim a la vista El Ripoll i per no traspassar la tanca de ferro ens desviem a la dreta per uns prats i reenganxem la pista que ens porta al Vaquer (mas en molt mal estat), però amb unes vistes espectaculars. Seguim per la pista, amb força pendent fins a uns prats amb una talaia per caçadors. Tenim Talaixà molt a prop, però com hem de tornar a aquest punt podem amagar la bicicleta. Seguim pel corriol que en 600 m ens porta a Talaixà a on ens vam trobar un vaquer netejant el camí per a que les seves vaques poguessin accedir als prats.
Sembla increïble que a començaments de segle XX habitessin la zona a prop de 130 persones, amb una caserna de carabiners i un hostal, patint un fort despoblament la segona meitat del segle XX. El coll de Talaixà, que comunica la vall de Beget amb la de Sant Aniol d’Aguja, fou un punt estratègic en el control del contraban per la seva proximitat amb la frontera francesa. Aquesta vall i la d’Ortmoier són propietat d’una empresa que volia tancar el seu accés. El moviment popular encapçalat pel Rodri (un antic miner i guardia civil andalus) va aconseguir preservar aquesta vall i mantenir el seu gaudi a excursionistes i amants de la natura. A principis de la primera dècada d’aquest segle es va restaurar l’antiga església de Sant Martí de Talaixà i es va reconvertir la casa a on habitava el “Rodri” en un refugi de muntanya amb la finalitat que excursionistes i caminants puguin trobar una aixopluc i un lloc per descansar durant la travessa del GR-11, complint així la promesa que se li va fer en vida a en “Rodri”.
Reculem fins a la pista i fins al riu per agafar la pista que ens porta a Ortmoier (pals indicadors). Creuem de nou la riera de Beget a gual passem pels prats i a l’esplanada de Plansesilles trobem els roures monumentals d’Ormoier o del rei, d’uns cinc-cents anys en estat de regressió clarament perceptible a la vista. Segons la llegenda, l’any 1748, el rei Ferran VI, va declarar boscos de la Marina Reial, els boscos que es trobaven a menys de “25 leguas” (138 km) de costes i rius navegables, i podien marcar i tallar els arbres que consideraven idonis per a la construcció naval. Aquests roures, sembla que van ser marcats, per això també es coneixen a la comarca com a Roures del Rei. Encara seguim dos centenars de metres fins a Sant Miquel d’Hortmoier fent un gir davant de la masia del Ripoll. Estem envoltats del paisatge garrotxí autèntic. Ara ja no ens queda més que refer el camí fins a Oix vigilant els peus i sabates molles.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 3 ermites Oix Escales Taliaxà Hortmoier
Ermites des de Sant Esteve d’en Bas: Sant Pere de Falgars, Sant Pere Sacosta i Sant Miquel de Pineda
L’excursió d’avui és un malbaratament de sensacions pels boscos de la Garrotxa. Sortim de Sant Esteve d’en Bas, al costat del poliesportiu cap als Hostalets d’en Bas. A la sortida del poble iniciem la dura pujada per pista de formigó fins a Sant Pere de Falgars i la casa de pagès i turisme rural de La Coromina. Tirem per ciment, però ens desviem a la dreta a on comença una pista secundària que anem seguint i que a una cruïlla agafa millor aspecte. A un coll amb un corral prenem el camí ral de Vic a Olot que ens porta al Coll (turisme rural). És un corriol balizat blanc i vermell, carener, bastant fàcil en conjunt, amb portes i tanques pel bestiar. Travessem el formigó i prenem pista cap al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Visitem el santuari, reculem i busquem la pista que ens porta al coll de Condreu (bar-restaurant) deixant a l’esquerra l’accés a les roques encantades i la dreta el mas d’Armadans. Al coll de Condreu prenem la pista asfaltada cap al Santuari del Far i al coll de la Malla prenem un corriol a l’esquerra. Hem deixat enrere la fageda i entrem a un bosc més assolellat. Corriol per anar fent que ens porta a una pista que prenem a la dreta per anar a la sorpresa del dia Sant Pere Sacosta al límit del bosc d’alzines i un prat exuberant. Reculem fins a la granja i anem a buscar una pista que es va transformant en corriol i coqueta pista volcànica fins a la casa nova de la Rovira. De tranquils arribem a Sant Feliu de Pallerols i al carrilet fins a Sant Esteve.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 3 ermites Sant Esteve Bas Falgars Sacosta
Sadernes Sant Aniol d’Aguja
Un recorregut a peu des de Sadernes fins a Sant Aniol d’Aguja amb l’objectiu de visitar l’ermita. Una vegada que es travessa el riu es va a peu.
Track intern: Sadernes Sant Aniol d’Aguja
Oix: Sant Martí de Talaixà Sant Aniol d’Aguja Sant Eudald de Jou
Una excursió en la qual s’ha de caminar un tram llarg amb l’objectiu de visitar tres ermites: Sant Martí de Talaixà, Sant Aniol d’Aguja i Sant Eudald de Jou. El principal inconvenient és que s’ha de caminar des de la pista a sobre de Talaixà fins al gual a mig camí entre Sant Aniol i Sadernes. El tram de caminar és de baixada excepte dos o tres curts ‘repechones’, al final d’un d’ells (salt de la núvia) hi ha una cadena: uns 6 km, unes 2 hores. Sortim per la carretera que porta a Beget i de seguida ens desviem per la pista de terra cap a la dreta que porta a Hortmoier i continuem per aquesta pista en estat acceptable, veient la riera d’Oix que més amunt rep també les aigües de la riera de Beget. Ens dirigim cap al grau d’Escales, deixem a la dreta la palanca de Samsó i creuem la riera per un gual precari. Tenim a la vista El Ripoll i per no traspassar la tanca de ferro ens desviem a la dreta per uns prats i reenganxem la pista que ens porta al Vaquer (mas en molt mal estat), però amb unes vistes espectaculars. Seguim per la pista, amb força pendent fins a uns prats amb una talaia per caçadors, deixem la pista i seguim pel corriol que en 600 m ens porta a Talaixà a on ens vam trobar un vaquer netejant el camí per a que les seves vaques poguessin accedir als prats. Seguim corriol fins a Sant Aniol d’Aguja i després cap a Sadernes. Per carretera anem al pont de Lierca, prenem la pista asfaltada cap a Sant Eudald de Jou i el visitem. Baixem a la pista i anem a buscar la carretera que uneix Castellfollit amb Oix que ens porta al punt de sortida.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: Oix Talaixa Aniol Aguja Eudald
Sant Esteve d’en Bas: Falgars, Sant Miquel de Castelló
Sortim de Sant Esteve d’en Bas cap als Hostalets d’en Bas per una via verda, prenem la pista ‘prohibida’ fins a Falgars, visitem Sant Pere de Falgars, pugem a Sant Miquel de Castelló, baixem per corriol en direcció Joanetes i anem a buscar pistes asfaltades de la vall d’en Bas cap al carrilet pel qual entrem a Sant Esteve. Observacions: no va al llibre d’ermites perqùe la baixada de Sant Miquel és per corriol. l’alternativa és la ruta de 6 ermites.
Track intern: Sant Esteve bas Falgars Sant Miquel Castelló
6 ermites Simplici Falgars Castelló Sacosta Cecília Pineda
L’excursió d’avui és un malbaratament de sensacions pels boscos de la Garrotxa. Sortim de Sant Esteve d’en Bas, al costat del poliesportiu cap als Hostalets d’en Bas, a on no arribem perquè anem a visitar l’ermita de Sant Simplici. Anem a buscar la pista ‘prohibida’ (les dues portes estan obertes i, a més, es pot passar pel pas per vianants) i iniciem la dura pujada per pista de formigó. Anem a Sant Miquel de Castelló per pista excepte els últims metres. Reculem a Falgars, casa de pagès La Coromina (TR) i visitem Sant Pere de Falgars. Tirem per ciment, però ens desviem a la dreta a on comença una pista secundària que anem seguint i que a una cruïlla agafa millor aspecte (recte aniríem a parar al Coll, sempre per ciment, escurçant la longitud i la dificultat de la ruta). A un coll amb un corral fet amb fustes i ferros, prenem el camí ral de Vic a Olot que ens porta al Coll (turisme rural). És un corriol balizat blanc-i-vermell, carener, bastant fàcil en conjunt, amb portes i tanques pel bestiar. Travessem el formigó i prenem pista cap al Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Visitem el santuari, reculem i busquem la pista que ens porta al coll de Condreu (bar-restaurant) deixant a l’esquerra l’accés a les roques encantades i la dreta el mas d’Armadans. Al coll de Condreu prenem la pista asfaltada cap al Santuari del Far i al coll de la Malla prenem un corriol a l’esquerra. Hem deixat enrere la fageda i entrem en un bosc més assolellat. Corriol per anar fent que ens porta a una pista que prenem a la dreta per anar a la sorpresa del dia Sant Pere Sacosta al límit del bosc d’alzines i un prat exuberant. Reculem fins a la granja i anem a buscar una pista que es va transformant en corriol i coqueta pista volcànica fins a la casa nova de la Rovira. De tranquils arribem a Sant Feliu de Pallerols i al carrilet fins a Sant Esteve no sense abans fer una curta desviació a l’esquerra cap a Santa Cecília i superar Sant Miquel de Pineda (TR).
Track intern: 6 ermites Simplici Falgars Castelló Sacosta Cecília Pineda
2 ermites Tortellà: Sant Miquel Coma de Roure i Sant Miquel de Monteia
Amb el punt de sortida a Tortellà (uns 809 habitants, a 276 m d’altitud), B&R, especialment el Casino i el kebab Tortellà. Tradició de fabricació de culleres i altres estris de cuina, amb fusta de boix i faig; actualment hi ha un polígon industrial El pont medieval del Llierca (segle XIV) està situat just a la vora de la carretera que va de Montagut i Oix al nucli de Sadernes, i passa per sobre el riu Llierca. Comencem al centre del poble davant de l’església de Santa Maria de Tortellà i ens dirigim per pista asfaltada cap a l’Església de Sant Martí de Sales. Continuem per pista en bon estat, a trams de formigó, deixant diferents masos, fins a la desviació al pla de Beuda, amb una creu de terme i l’estació sísmica Beuda. Per corriol, arribem a l’ermita de Coma-de-Roure. Reculem al pla i a la desviació i anem fent per pista secundària. Deixem a la dreta que puja cap al coll de l’Espinau i tirem avall cap a can Bosch. Ens desviem per un corriol senyalitzat per no passar per davant de la casa, pugem una mica i seguim per pistes/corriols secundaris, amb trams una mica tècnics fins a una pista millor i una pista principal. Tirem avall, passem per davant de Monteia i enfilem a la dreta la pista que puja a Sant Miquel de Monteia. Seguim per la pista, a un pla prenem un corriol a l’esquerra que ens porta a la pista principal al mateix punt a on l’hem deixat. Per pista asfaltada, arribem al punt de partida.
Alternatives. De l’ermita Coma-de-roure es pot recular fins a Tortellà.Una vegada a Tortellà prendre la pista per la qual baixa el track des de Sant Miquel de Monteia per pujar; però et perds lo millor de la ruta. Desde Sant Miquel en lloc de buscar el corriol que surt a la pista principal per la que es baixa, es pot recular per la pista que hem utilitzat per pujar.
Descarrega¡t el track a Wikiloc
Track intern: 2 ermites Tortellà
Sant Esteve d’en Bas, carretera a coll Uria, santuari salut, falgars, baixada pel camí ral
Aquesta ruta forma part de les preparacions d’ermites Garrotxa, alternativa a la pista de la Coromina. Sortim de Sant Esteve d’en Bas cap a Els Hostalets d’en Bas i deixem la pista a la Coromina a la dreta. La pujada per aquesta pista és la nostra primera opció Els propietaris de la finca insisteixen a no deixar passar bicicletes, només gent a peu. Es pot passar, però t’arrisques trobar la tanca de dalt molt tancada i tenir un problema. Reculem fins a sant Simplici i fem carretera fins al coll d’Uria, seguim per carretera fins a la desviació al santuari de la Salut. Al santuari prenem la pista de terra en bon estat al Coll (turisme rural) i per la pista de formigó fins a Falgars (ens podríem arribar a Sant Miquel de Castelló). Reculem i prenem el camí ral que baixa per l’Hostal del Grau. És un camí empedrat molts trams. Incòmode. No es pot fer de pujada.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: St Esteve Bas Uria Salut Falgars camí ral
Sant Esteve d’en Bas a l’ermita de Sant Pere Sacosta
Ruta extraordinària per corriols 90% ciclables amb e-bike. Sortim de sant Esteve d’en Bas, i anem a buscar el coll d’Uria per la banda esquerra de la carretera per pistes de desembosc i corriols pràcticament ciclables. Superem el collet de la Baga i altre collet. A Sobremunt deixem el PR per prendre altre corriol que ens van ensenyar uns genets i els seus cavalls que ens porta a coll d’Uria. Travessem la carretera i seguim pel PR, amb fortes pujades.- Fem un curt tram a peu per travessar el torrent de la Teuleria i anem a parar a la pista que va del Coll (turisme rural) al Santuari de la Salut. Tirem fins al santuari, entrada a les Roques Encantades, Armadans i baixem al coll de Condreu (tot per pista) (bar restaurant). A Condreu busquem balises de PR per baixar cap al Masnou (mas ramader) i Sant Pere Sacosta. Ens delectem amb l’ambient que es respira i baixem per corriol fins a la pista de formigó, antic camí de Sant Feliu de Pallerols a Les Planes d’Hostoles molt a prop d’aquesta població (que és una bona alternativa al carrilet). A Sant Feliu, prenem el carrilet cap a Sant Esteve.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: Bas Sant Pere Sacosta
Ermites Olot Bianya
rmites i esglésies visitades a la ruta
Santa Margarida de Bianya
Sant Pere Despuig
Sant Martí de Solamal (Sant Martí de Bianya)
Sant Salvador de Bianya
Sant Martí del Clot (Sant Martí de Tornadissa)
Sant Martí de Capsec
Sant Andreu de Socarrats
Nostra Senyora de l’Esperança
L’objectiu d’avui és visitar sis ermites i un monestir de la vall de Bianya sortint d’Olot (a 440 m d’altitud; uns 35.000 habitants). Olot, la ‘ciutat dels volcans’ és la capital de la comarca de la Garrotxa. S’estén damunt d’una plana formada per colades volcàniques i dipòsits fluvio-lacustres a la capçalera del riu Fluvià. Està envoltada per les serres de Sant Valentí, Aiguanegra, l’altiplà de Batet, Marboleny i Sant Valentí de la Pinya. Són d’interès les seves edificacions modernistes, el nucli antic i el volcà urbà del Montsacopa. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Ciutat tranquil·la i respectable sembla que temps es balanceja pels seus arbres. Olot és el punt de partida de cinc rutes d’aquesta guia a la recerca d’ermites i esglésies garrotxines.
Pedalarem pel municipi de la Vall de Bianya. El municipi de la Vall de Bianya el formen un total d’onze nuclis de població escampats entre la vall de Bianya i la del Bac, essent el cap de municipi l’Hostalnou de Bianya. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i del Consorci de l’Alta Garrotxa. L’entorn és meravellós, camps de pastures sempre verds, ambient rural, masos agrícoles i ramaders i segones residències luxoses. Les antigues esglésies parroquials que visitem conserven en les seves pedres el pas dels segles.
Sortim de l’Hotel la Perla al barri de Pequín d’Olot. Ens dirigim al centre i anem a buscar la GIV-5223 que porta al poble de Riudaura. Al poc de superar el punt quilomètric 3 trobem una pista asfaltada a la nostra dreta que en 1.300 m ens porta a l’N-260 que uneix Olot amb Ripoll passant pel coll de Canes. En arribant a la carretera tirem avall fins a trobar la pista a l’esquerra de can Ventolà. Pugem 400 metres i trenquem a l’esquerra. Al collet fem la transició de la vall de Riudaura a la vall de Bianya. Comença un corriol força pedalable (si està sec) fins al gran mas del Colomer. Tirem avall i prenem a l’esquerra per la via pedalable que uneix Olot i la vall de Bianya amb Sant Joan de les Abadesses. Anem fent 8,5 km per aquesta pista amable, però amb pujades intenses. La via passa per davant de tres temples romànics. El primer és el de Santa Margarida de Bianya. Aquesta església parroquial és el centre virtual del municipi de la Vall de Bianya. Al costat un dels edificis es dedica al turisme rural.
Continuem per la via pedalable i anem a parar a una carretera local que ens porta a Sant Pere Despuig, a la nostra dreta, aixecada a sobre d’un puig de la petita formació muntanyenca de la Cademunt, al bell mig de la plana de Bianya. Al seu costat tenim la rectoria del segle XVIII i el mas ‘La Sala’. Continuem per la via pedalable que ens porta a Sant Martí de Solamal.
Encara continuem per la via pedalable, amb trams de fort pendent fins a uns prats a sota del mas les Corominotes, una gran propietat del segle XVII dedicada al turisme rural. A les Corominotes deixem la via pedalable i pugem a la carretera en 100 m. Hem de baixar per aquesta carretera, d’ample voral, uns 450 m, extremant les precaucions perquè justament en aquest curt tram travessem un túnel d’uns 150 m de longitud. En sortir del túnel prenem la carretera antiga que passava pel coll del Capsacosta i en 1.500 m arribem a Sant Salvador de Bianya. Aquest petit nucli consta d’algunes cases, un hostal, la rectoria convertida en casa de colònies i un centre d’interpretació a ca l’Escolà.
De Sant Salvador, reculem fins a la C-26 i tirem avall, en direcció a Olot, una mica menys de 2 km quan trenquem a l’esquerra. Seguim aquesta pista en bon estat, ondulada i ràpida si les forces ho permeten. Trobarem a l’esquerra els accessos a Sant Martí del Clot i Sant Martí de Capsec.
Sortim de nou a la C-26 a l’altura de la Canya i prenem la via pedalable cap a Olot. Ara ens dirigim a ‘caçar’ l’última ermita del dia a Socarrats. Socarrats és un nucli de població del municipi de la Vall de Bianya, situat a l’est del poble de l’Hostalnou de Bianya. El poble és molt disseminat i centrat pel mas Sovelles i l’església de Sant Andreu de Socarrats, edificis situats a pocs metres de distància.
Reculem a la via pedalable i ara ja ens encaminem entrar a Olot, però abans deixem a l’esquerra la capella de Nostra Senyora de l’Esperança del segle XVIII. Es tracta d’un petit edifici d’una sola nau amb teulat a dues aigües sense interès arquitectònic aparent. La porta d’accés al temple és a ponent amb porxo. El campanar és d’espadanya, amb un sol ull i conserva la campana. Entrem a Olot per Sant Bernat i el centre històric (és aconsellable caminar al costat de la bicicleta per fer aquest tram de carrers pels vianants).
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 7 ermites Olot Bianya
Ermites Olot Quintí Antoni Balbs ..
Esglésies, ermites i capelles visitats a la ruta
Sant Quintí d’en Bas
Sant Romà de Joanetes
Santa Maria de Puigpardines
Sant Antoni de Puigpardines (o del Portet)
Sant Joan dels Balbs
Sant Joan de la Font
oratori
Santa Maria de Riudaura
L’objectiu d’avui és ‘caçar’ les ermites de Sant Quintí d’en Bas, Sant Antoni de Puigpardines, Sant Joan de Balbs i Sant Joan de la Font amb el punt de sortida a Olot. És una excursió amb poc desnivell, majoritàriament per pistes de formigó i petites carreteres asfaltades, però el tram de pujada des de Sant Joan des Balbs fins al coll a sota del puig de la Rauta és molt exigent i, molt probablement, haureu de caminar a estones.
Sortim del centre d’Olot pel carrilet. Passem el parc de la Tosca, l’antiga estació (bar-restaurant), travessem la GI-524, continuem pel carrilet cap a les Preses i Sant Esteve d’en Bas a on deixem el carrilet i trenquem a la dreta. Fem uns 850 m i trenquem a dreta i anem seguint aquesta carretera de la parcel·lària fins a trobar l’ermita de Sant Quintí d’en Bas a l’esquerra, isolada a uns prats, a prop del mas del Mercadal, especialment comunicativa si el dia és ventós.
Continuem per aquesta carretera parcel·lària i agafem a la dreta, una indicació cap a Joanetes. A l’altura de la Coromina trenquem a l’esquerra i seguim per aquesta pista en bon estat fins a trencar a la dreta i travessar la riera de Joanetes per una passarel·la, corriol i sortim a la carretera que puja al coll de Bracons. Continuem a l’esquerra fins a l’església de Sant Romà de Joanetes, enlairada a un turó a sobre del poble.
Ara baixem pel mig del poble i anem fent per aquesta plana conreada, salpicada de masos fins a trobar una indicació cap a l’església de Santa Maria de Puigpardines. Al sortir de Santa Maria, en la mateixa direcció per la veniem, passem per sota de la senyorial casa de Toralles, girem a l’esquerra i iniciem la pujada a l’ermita de Sant Antoni de Puigpardines (o del Portet), enlairada a un turonet. Tornem enrere, per anar a buscar Sant Privat d’en Bas (d’on surt la pista de ciment cap a Vidrà). A Sant Privat va néixer Francesc de Verntallat el 1426, líder de la primer Guerra dels remences.
De Sant Privat sortim per una pista herbosa, arribem a l’asfalt i, de nou, a la parcel·lària cap a l’esquerra fins a trobar una indicació per a Sant Joan dels Balbs. És una pista veïnal, que es va fent costeruda, en bon estat, de ciment. A mà esquerra, enmig d’un prat bucòlic trobem Sant Joan dels Balbs.
Sortim de Sant Joan i continuem pujant. De seguida, s’acaba lo fàcil i prenem una pista/corriol que ens exigeix al màxim. És un tram inflexible de 3 km per la roureda amb faig quan guanyem altitud i, molt probablement, farem algun tram a peu. Arribem a un collet a sota del puig de la Rauta, la pista millora, comencem a baixar, travessem uns prats, girem a la dreta i anem a buscar la pista que puja des de Riudaura a Sant Joan de la Font. Trobem Sant Joan a la capçalera del torrent de la font de Joan, enmig d’una roureda de gran bellesa. Es respira tranquil·litat malgrat l’estat d’abandó de l’edifici i del temple.
Baixem, deixem un oratori a l’esquerra, travessem la propietat ramadera de can Fajula, gestionada per una família feliç i amable. Arribem a Riudaura i ens trobem el restaurant ca la Pilar tancat. A la dreta del Pla dels Tiradors tenim l’antic monestir benedictí de Santa Maria de Riudaura, actual església parroquial de Riudaura (vegeu la ruta 14 per conèixer millor Santa Maria de Riudaura). A Riudaura tirem avall per la carretera que puja d’Olot a on arribem xiulant.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 7 ermites Olot Quintí Antoni Balbs Joan ..
Ermites Sant Esteve d’en Bas
Ermites i esglésies visitades a la ruta
Sant Esteve d’en Bas (al barri antic)
Sant Simplici
Sant Pere de Falgars
Sant Miquel de Castelló
Santuari de la Salut (o Santuari de la Mare de Déu de la Salut)
Sant Pere Sacosta
Santa Cecília
Sant Miquel de Pineda
Santa Margarida de la Dou (accés privat)
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 6 ermites v6 Falgars castello Sacosta
Ermites Sant Esteve de Llémena/ Les Planes d’Hostoles/ Sant Feliu de Pallerols
Ermites i esglésies visitades a la ruta
Sant Esteve de Llémena
Sant Andreu de la Barroca
Mare de Déu de Núria de les Encies (Hostal del Fang)
Ermita de l’Àngel (Les Planes d’Hostoles)
Sant Salvador de Puig- Alder
Sant Cristòfol dels Cogolls
Sant Pelegrí de les Planes d’Hostoles
Santa Maria de les Encies
Sant Cebrià de Llémena
Mare de Déu de Bell-lloc
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 8 ermites LLémena Hostoles Pallerols
ermites Santa Pau
Ermites i esglésies visitades a la ruta
Santa Maria de Santa Pau
Santa Llúcia de Trenteres (o Treinteres)
Sant Julià del Mont
Sant Andreu del Torn
Santa Maria del Collell
Sant Vicenç del Sallent
Sant Martí / Sant Martí Vell / Sant Martí de Santa Pau
Santuari dels Arcs
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 4 ermites Santa Pau Llucia Mont Torn Arcs
ermites Rocabruna Monars
Ermites i esglésies visitades a la ruta
Sant Feliu de Rocabruna
capella del castell de Rocabruna (ruïnes)
Sant Sebastià de Monars o Sant Feliu de Monars
Mare de Déu Del Remei
Sant Cristòfol de Beget
L’objectiu principal d’avui és ‘caçar’ Sant Sebastià de Monars, una ermita romànica de difícil accés pels ciclistes. Sant Sebastià de Monars pertany al municipi de Montagut i Oix. S’accedeix des de Beget, administrativament adscrit a Camprodon (Ripollès), però geogràficament a la comarca natural de l’Alta Garrotxa. Per tant, la ruta es mou a cavall de la Garrotxa i l’Alta Garrotxa i el Ripollès. Aquesta excursió, juntament amb la de Sant Aniol d’Aguja, és apta només per betetistes que estiguin disposats a caminar amb la bicicleta per corriols de muntanya. Comencem, doncs, explicant la ruta l’alternativa. En aquest cas tenim dues alternatives. La primera és aproximar-se en vehicle o amb la bicicleta fins a les basses de Monars. Per fer-ho, només hem de seguir el track des de Rocabruna fins a Monars. Una vegada a Sant Sebastià de Monars amaguem la bicicleta i seguim a peu el camí amb marques grogues, coincidint amb el track. Una vegada a Monars reculem fins a les basses. Són uns 40 min de caminar d’anada, més la tornada, que serà sempre en pujada. La segona alternativa surt de Beget. Seguim el track en sentit invers, en vehicle tot terreny o amb la bicicleta fins al final de la pista de la Figuera. Amaguem la bicicleta i caminem fins a Monars. Són uns 35 – 45 min de caminar fins a Monars i uns altres tants, de tornada.
Com el punt de sortida i bona part de la ruta transcorre pel Ripollès, la ruta ens permetrà visitar les esglésies romàniques de Sant Feliu de Rocabruna i Sant Cristòfol de Beget, a la comarca del Ripollès. El punt de sortida és a Rocabruna (a uns 960 m d’altitud), a la carretera que uneix Camprodon i Beget. Rocabruna és una entitat de població del municipi de Camprodon. Rocabruna va ser agregat a Beget el 1846 i com Beget va ser incorporat al seu torn a Camprodon, Rocabruna va canviar la seva adscripció comarcal de la Garrotxa al Ripollès.
Abans de començar podem visitar Sant Feliu de Rocabruna al mateix nucli de Rocabruna. Sortim de Rocabruna per la carretera en direcció a Beget i a la primera corba a esquerres ens desviem per la pista que porta a les restes del castell i de la capella del castell de Rocabruna. Tornem a la carretera que deixem per una pista en bon estat que va a Can França i a la bassa de Monars. A mig camí han instal·lat una cabana de fusta què és un equipament pastoral temporal. A la bassa de Monars comença un corriol amb abalisament groc que el track segueix fins a Sant Sebastià de Monars. Potser és el moment de contar dues converses que vam tenir. La primera amb una parella de forestals que ens van aconsellar no anar a Monars amb la bicicleta. Imagineu, doncs, el respir que va significar la segona conversa, una vegada a Monars. El Fredo, neorural impenitent des de fa un quart de segle, que viu a la casa enfront de Sant Sebastià, ens va explicar com arribar a la pista de la Falguera en un tres i no res. Ni una cosa ni l’altra. Ni és tan difícil baixar amb la bici fins a les ruïnes del corral de mas Mitjà i Monars ni és tan curt i fàcil arribar a la pista de la Figuera. El Fredo ho veu molt fàcil, habituat a fer el camí carregat amb els queviures i el que faci falta.
Tant hi fa, una vegada a la pista podem respirar tranquils i baixar a Beget per la pista, amb una curta remuntada, deixant mas Bac a la dreta. A Beget (a uns 530 m d’altitud) tenim l’ermita de Mare de Déu del Remei i la impressionant església de Sant Cristòfol de Beget. Si arribeu a Beget un dia d’hivern, podreu sentir-vos impressionats per la bellesa i magnitud de Sant Cristòfol, tan harmoniós i bell en mig de la natura feréstec. Això sí, per rematar el dia ens queda remuntar per la GIV-5223 uns 400 m de desnivell.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 2 ermites Rocabruna Monars Beget
Ermites Olot Riudaura Sant Joan
Aquesta és altra ruta amb encant especial. El seu objectiu és ‘caçar’ ermites properes a Olot i a Sant Joan les Fonts (pont medieval, castell i antic monestir). Aquesta és la segona ruta es pot dividir en en dos dies. Sortim del barri Pequín a on tenim l’hotel La Perla (bike friendly) i ens dirigim al centre d’Olot des d’on anem a buscar la carretera que puja a Riudaura. Són uns 120 m de desnivell en uns 8 km per carretera. Ja arribem preparats per fer un petit descans i aprofitem per conèixer l’antic monestir de Santa Maria de Riudaura, actual església parroquial de Riudaura.
Continuem pujant i entrem a la propietat del Roquer. Els seus propietaris mai han posat cap impediment als senderistes i ciclistes. Deixem el mas a la dreta i després d’un penúltim esforç arribem a l’N-260 que seguim avall, a la dreta, 1,2 km. Deixem la carretera per una pista prohibida als vehicles de motor que puja al coll de Bastons, a unes antenes i, finalment, a Sant Miquel del Mont. Estem al punt més alt de la serra de Sant Miquel, que separa les valls d’Olot i de Bianya, on convergeixen tres límits municipals: Olot, Ridaura i Vall de Bianya. Separa les valls d’Olot i de Bianya. Hi ha un vèrtex geodèsic i el cim forma part del repte dels 100 cims de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC). Tenim una extraordinària panoràmica de les valls d’en Bas i de Bianya i dels Pirineus.
Reculem al coll de Bastons i a l’N-260 i tirem avall fins a trobar una desviació a l’esquerra a 1,7 km. Pugem intensament, superem can Llop i deixem aquesta pista per un corriol a la dreta que baixa a Sant Andreu del Coll. Sant Andreu no gaudeix de la panoràmica de Sant Miquel perquè està més enclotada i només dona a la vall d’Olot. Tirem avall pel corriol i sobrepassem el castell del Coll. Més que un castell sembla un casal fort. Les llegendes parlen d’uns passadissos subterranis pels quals es podia fugir en cas d’atac. Sembla que el nom prové del llinatge Coll, però a nosaltres ens agrada imaginar que rep aquest nom perquè domina el coll que fa de pas entre la vall d’Olot i la vall de Bianya.
Des del castell baixem uns metres i a la vora d’uns prats un collet marca la transició de la vall de Riudaura a la vall de Bianya. Girem a l’esquerra i comença un corriol cara avall força pedalable (si està sec) fins al gran mas del Colomer. Tirem avall cap a l’Hostal Nou de Bianya (bar- restaurant) i per la via pedalable tirem cap a la Canya i Sant Joan les Fonts. De Sant Joan surt una pista en bon estat que travessa la riera de Bianya i puja amablement per la serra de Vivers fins a Santa Maria del Castellar.
Des de Santa Maria del Castellar reculem cap a Sant Joan les Fonts. Després de travessar la riera de Bianya ens entretenim visitant les restes d’una pedrera i un mirador i una antiga paperera. Entrem a Sant Joan i passem per l’església nova de Sant Joan i el pont medieval. La construcció d’aquesta església va començar el dia 1 de desembre de 1891 i resta inacabada. És un edifici d’estil arquitectònic eclèctic propi de l’època en què es va començar a construir. És esvelta i estranya, extemporània, una mica atordida per la cridòria dels adolescents de l’institut proper. El pont medieval es va construir al segle XII, però es va haver de reconstruir arran dels terratrèmols del segle XV. Bona part dels carreus són de pedra volcànica. Havia estat essencial en les vies de comunicació que unien els comtats de Besalú, Empúries, la Cerdanya i el Vallespir. Una vegada travessat el pont baixem a buscar el monestir de Sant Joan les Fonts.
Si anem bé de temps podem visitar la capella de Sant Sebastià de mas Catau. La capella no té interès arquitectònic, però el pont sobre el Fluvià i l’antiga fàbrica de la Sebastiana compensen l’esforç. Reculem i anem a buscar el camí més ràpid cap a Olot, però encara trobem altre edifici interessant. És el castell de Juvinyà la tercera construcció que forma part de la ruta medieval de Sant Joan les Fonts, juntament amb el pont medieval i l’església del monestir benedictí. Ja al centre d’Olot passem per davant de la capella de Santa Magdalena del Pont, petit edifici de 1935. La llinda de la porta de 1770 pertanyia a una capella anterior. Aquesta capella dona nom al pont medieval de Santa Magdalena (el més antic que es conserva a Olot).
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: 4 ermites Olot Riudaura Sant Joan
Ermites des de l’Hostal del Fang
Avui ens proposem descobrir ermites poc conegudes amb el punt de sortida a l’Hostal del Fang (municipi de les Planes d’Hostoles). L’Hostal del Fang és un restaurant de cuina casolana i tracte familiar a la carretera C-63 que uneix les Planes d’Hostoles amb Amer. És una excursió curta que a més de les ermites tindrem l’oportunitat de gaudir de boscos variats. Ens mourem a cavall de la Garrotxa i la Selva.
Formant part de l’actual edifici del restaurant sembla que es conserven les quatre parets i una porta cegada del que podia haver estat l’ermita de la Mare de Déu de Núria de les Encies. Tirem carretera avall en direcció a Amer 1,9 km i ens desviem a l’antiga planta embotelladora de la Font Picant. Ens entretenim bevent l’aigua amb propietats mineromedicinals conegudes des de l’any 1884. El paratge on es troba la font, al costat del riu Brugent, és un lloc tranquil i ombrívol que permet fer-hi una passejada, i des del qual es pot accedir a la via verda del Carrilet. Voregem l’embotelladora, creuem el Carrilet, pugem, i superem la font de l’Abeurador (un cartell ens informa que “La font de l’Abeurador és fresca i ombrejada que broll en aquest racó en començar la pujada”. Seguint el track arribem al Colomer de Baix, una sèrie de construccions a mig acabar, hipotecades, que ens deixa una estranya sensació. Enmig d’aquest parany trobem Sant Marçal del Colomer.
| Sant Marçal del Colomer
Edifici del segle XII molt transformat al llarg del temps; l’última restauració és del segle XX, un xic desafortunada pel que toca a l’absis. Titularitat privada. L’edifici és considerat un bé cultural d’interès local. En bon estat de conservació. Ubicat al veïnat del Colomer, municipi d’Amer. Sant Marçal del Colomer és una petita església fundada a principis del segle XI pel monestir de Santa Maria d’Amer com a filial seva. Tot i que va ser afectada pels terratrèmols del segle XV, conserva bona part de la nau original, amb la primitiva porta de mig punt oberta al costat de migdia. A la façana oest hi ha una altra entrada i un campanar de cadireta de dos ulls. Al costat nord hi té afegida una sagristia. En la restauració, l’absis va prendre una forma rectangular, bastant desafortunada. El campanar d’espadanya sembla desproporcionant tant pel que fa a l’alçada, com a l’amplada. |
Baixem al km 27 del carrilet pel qual avancem en direcció a Amer fins que abans del pont sobre el torrent de Terrers prenem un corriol mig amagat a l’esquerra. Arribem a una granja i anem pujant per la pista secundària fins que uns metres abans del mas abandonat de Terrers trenquem a la dreta per un corriol abalisat amb pintura lila. Aquest corriol amb trams tècnics ens porta a Sant Genís Sacosta (o Sant Genis s’Acosta segons el cartell precari de la porta) a tocar d’un còrrec o rierol (ull, queda a la nostra dreta enmig d’un alzinar i ens hem de fixar per no passar de llarg).
| Sant Genís Sacosta
És un edifici d’una sola nau rectangular, capçalera quadrada, una volta interior de canó i un campanar d’espadanya d’arc triangular. D’origen romànic, fou reconstruïda l’any 1768, que és la base de l’edifici actual, i reformat a principis del segle XX. Amenaça ruïna i és perillós entrar. Al seu voltant trobem restes de diverses parets derruïdes. Aparentment no té interès arquitectònic. |
Continuem pel corriol fins al carrilet que seguim de nou fins a les Planes d’Hostoles. Travessem el poble pel carrer Major, passem el safareig i arribem a l’ermita de l’Àngel, a peu d’un camí que porta a Sant Feliu de Pallerols, a prop de la font de l’Àngel.
| Ermita de l’Àngel L’ermita de l’Àngel és una petita esglesiola ben senzilla i sòbria d’una sola planta pràcticament quadrada, amb contraforts a cada costat i amb un petit campanar d’espadanya sense campana.l’edifici data de 1539 amb advocació de l’Àngel Custodi. Segons la llegenda, l’ermita de l’àngel va ser el taller de dos misteriosos homes que van realitzar les talles en fusta del Sant Crist Gros. La rapidesa amb la qual van fer la feina i la seva desaparició ha fet que aquella obra sigui atorgada als àngels. Actualment, sembla que l’ermita acull una imatge de l’àngel de la guarda que protegeix un infant. |
Reculem al centre del poble i anem a buscar la carretera que uneix les valls de la Llémena i d’Hostoles. A mig camí, trobem el nucli de les Encies (o les Ansias com es coneixia antigament) i l’església de Santa Maria de les Encies. El temple de Santa Maria de les Encies, tot i ser un edifici d’origen romànic, conserva d’aquesta època escassos elements arquitectònics, perquè fou molt modificada posteriorment, sobretot a la fi del segle XVII i durant la primera meitat del XVIII. Tornem a la carretera i 600 m després trenquem a la dreta per la pista ampla i en bon estat que porta al mas Siubès (restaurant molt interessant amb un propietari amable). Mil dos-cents metres després de l’encreuament trenquem a la dreta per una pista secundària. Aquesta pista és una petita meravella, amb trams per una roureda, vegetació de ribera al costat del torrent de Siubès i que ens apropa, després de fer una remuntada, a l’Hostal del Fang.
Alternatives. En lloc de deixar el Carrilet abans del pont sobre el torrent de Terrers podem seguir i només superat el pont trobem el corriol que baixa de Sant Genís Sacosta. Podem amagar la bici a l’inici del corriol i remuntar a peu els 350 m fins a Sant Genís seguint el track en sentit invers. Un cadenat farà que ens quedem més tranquils.
Curiositats. Sense voler, ens vam trobar el 21 de desembre de 2024 compartint el dolor dels veïns de les Planes d’Hostoles que enterraven a l’Aniol, el jove de disset anys mort en accident de trànsit el dia abans.
Descarrega’t el track a Wikiloc
Track intern: m3 ermites hotal del Fang