Pla de l’Estany

Tenim un problema a l’hora de carregar els tracks i els mapes. Si voleu cap track podeu contactar amb: : xaviercarbonell222@gmail.com

Aquest és el territori de rutes btt i tracks btt dels Betetistes dels Pirineus rutes per la comarca del Pla de l’Estany.

Sant Martirià i Sant Patllari sortint de Banyoles
Banyoles Cornella de Terri Palol de Revardit Puig d’Adri (volcà) Biert coll de Gelada corriol
Cinc ermites des de Fontcoberta
Ermites des de Banyoles

Sant Martirià i Sant Patllari sortint de Banyoles

Pujarem el Puig de Sant Martirià i Sant Patllari tot sortint de Banyoles a la comarca del Pla de l’Estany. El Puig de Sant Martirià pertany als 100 cims de l’ICGC i el de Sant Patllari al repte 100 cims de la FEEC. Sant Martiri és molt a prop de Banyoles i constitueix un mirador privilegiat sobre l’estany més que un puig malgrat el seu reconeixement pel ICGC. Conserva les restes del convent de Sant Martirià i oliveres i xiprers que ens fan sentir a prop de la cultura mediterrània. Baixem en direcció al llac i anem a buscar Sant Miquel Sesvinyes. Continuem baixant fins a la riera de Rodeja (alguns mapes posen Merdançà) i en lloc de creuar-la seguim pel llit del riu (la riera transcorre per sobre d’uns xalions), corriol, creuem la mateixa riera i sortim a una pista que ens serveix per pujar al coll de Guixeres, can Soler i can Ginestar. Fem uns metres de carretera i ens desviem per anar al bosc ‘escultural’ de Can Ginebreda. A les portes de can Nierga prenem un corriol que ens porta a prop de Pujarnol (ermita de Sant Cebrià de Pujarnol i castell de Pujarnol) i poc després a l’esquerra, per pista, fins a dalt a l’ermita de Sant Patllari (església romànica inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya) on hi ha un petit refugi lliure i bones vistes. Baixem per pista/sender fent una visita al mirador. La baixada també per pista divertida fins a creuar l’asfalt i fer una suau pujada fins al Puig Clarà i el seu mirador. Baixem per corriol de força bon fer fins als conreus de can Morgat, una mica de pista i corriol ample pel costat de l’estany fins al final (millor anar per la carretera si creien que podem molestar als caminants). Hem descobert que el Pla de l’Estany no és pla, que és molt més que l’estany i què té pistes ben mantingudes i corriols possibles. Observacions: Ruta a partir de boscbosc, usuari de Wikiloc.

Descarrega’t el track a Wikiloc
Track original: Banyoles st martiria stpallari puig clara
[map style=”width: auto; height:400px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/Banyoles st martiria stpallari puig clara.gpx”]

Banyoles Cornella de Terri Palol de Revardit Puig d’Adri (volcà) Biert coll de Gelada corriol

Podem sortir de Banyoles al Pla de l’Estany o a Canet d’Adri al Gironès. La sortida de Banyoles és per polígons poc interessants, però la ruta va guanyant interès a mesura que ens apropem a Palol de Revardit. Seguim cap a Adri i Canet d’Adri i ens donem una volta pel volcà del Puig d’Adri. Comencem a tornar per Biert, coll de Gelada, corriol senyalitzat a l’altura de Can Gelada pel qual superem uns 100 m de desnivell, fins a arribar a la pista del Rocacorba, baixem fins al Pujarnol, anem a buscar el camí que puja a Sant Patllari (no arribem) i prenem pista franca cap a Banyoles.

Descarrega’t el track a Wikiloc
Track original: Banyoles cornella terri Palol volca Canet Adri Biert gelada corriol

Cinc ermites de des de Fontcoberta

L’objectiu d’avui és visitar ermites del Pla de l’Estany amb el punt de sortida a Fontcoberta, amb la població disseminada per masos i veïnats. Tindrem l’oportunitat de visitar pobles i veïnats de Fontcoberta, Vilademuls i Esponella amb un ambient agrícola de gran bellesa i harmonia ple de cases de turisme rural. La ruta discorre per pistes i amples i fàcils i per trams de carreteres poc transitades, freqüentades pels cicloturistes.
El punt de sortida és el pàrquing al costat de l’ajuntament i de l’església de Sant Feliu de Fontcoberta. Anem a buscar l’ermita de Sant Antoni (que no trobem), que ni es va cobrir ni es va acabar mai i, per tant, mai ha estat consagrada ni sembla tenir cap mena d’interès arquitectònic ni històric. Continuem per aquesta pista/corriol, trobem a la nostre esquerra l’aulina reclamadora de l’Omeda (arbre monumental pel Departament de medi ambient) i anem a parar a la GIV-5132 a on  girem a l’esquerra i pocs metres després a la dreta. Anem a buscar l’ermita de Sant Bartomeu de Torres d’origen romànic. Desafortunadament, està adossada a un mas i no es pot accedir. Girem cua i anem a buscar Santa Caterina (una construcció romànica dels segles XI-XII), al veïnat d’Espasens. Sembla que podria haver estat la capella d’un castell. Anem ara a buscar Sant Pere de Juïgues. Reculem fins a l’últim encreuament i ens dirigim cap a la GIV-5132. Abans d’arribar-hi trenquem a la dreta i 900 m després prenem un corriol a l’esquerra una mica amagat. Baixem, travessem un camp de conreu (no patiu és un camí que fan servir ciclistes i cavalls) i uns metres a l’esquerra trobemn la continuació del corriol que ens porta a una pista herbosa que prenem a l’esquerra fins a Sant Pere de Juïgues, únic topònim alt-medieval de la comarca que indica un establiment de població jueva, en una petita vall regada pel torrent de Juïgues.
Retornem a la GIV-5132 i anem a buscar l’ermita de Sant Sebastià passant per can Minguet i deixant a la dreta l’hotel de luxe Anamaria. L’ermita de Sant Sebastià d’Ollers (segle XVIII), al nucli d’Ollers, queda molt amagada per uns xiprers, uns 150 m després de l’església parroquial de Sant Martí d’Ollers (a on va ser rector el pedagog Baldiri Reixac). Encara circulem per pistes còmodes i ens desviem per visitar Vilademí i la seva església de Sant Esteve. Tornem a la pista principal i trobem l’ermita de Sant Miquel de Centenys, restaurada recentment. Llàstima que ens arribi l’olor de la granja porcina de Guifreu. Ens acostem al poble de Centenys i l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria d’estil romànic (segles Xi-XII). Tot el poble sembla una postal de cases reformades i molt cuidades. Anem cap al nucli de la Farrès i des d’aquí a la darrera ermita del dia i una de les més belles, la Mare de Déu de la Font (segle XII). Seguim uns metres pista avall, però a la font de sota prenem un corriol balizat que ens porta al punt de sortida.
Observacions. Les ressenyes escrites fa 10-20 anys de quasi totes les ermites que hem visitat comenten que estan en mal esta, però actualment totes estan restaurades a càrrec de diferents entits i els ajuntaments. A la ruta no passem per cap font ni bar.
Alternatives. Un recorregut alternatiu per anar de Santa Caterina a Sant Pere és arribar a la GIV-5132 i trencar a la dreta fins trobar la indicació cap a Sant Pere; és la mateixa pista del track original.

Descarrega’t el track a Wikiloc
Track original: 5 ermites Fontcoberta 3

Ermites des de Banyoles

L’objectiu d’avui és ‘caçar’ les ermites de Sant Patllari i l’església de Santa Maria de Porqueres, ambdues d’origen romànic. Aprofitarem per descobrir altres temples religiosos interessants. El punt de sortida és a Banyoles (a 172 m d’altitud; uns 20.000 habitants). Banyoles és la capital de comarca del Pla de l’Estany.  El Monestir de Sant Esteve de Banyoles, al nucli antic, es pot considerar la primera fundació monàstica benedictina a Catalunya i és considerat el bressol de Banyoles. Banyoles va esdevenir lloc de refugi per la seva situació estratègica a la rereguarda de la zona republicana a la Guerra Civil. L’any 1998, el naufragi del vaixell turístic “l’Oca” a l’estany va provocar la mort de 21 ciutadans francesos. L’estany de Banyoles marca l’esperit de la ciutat, subseu olímpica als jocs de 1992, i li dona un aire entre esportiu i relaxat.
Sortim del costat de l’estany i anem a buscar un camí asfaltat que porta al cementiri i al puig de Sant Martirià. Aquesta elevació és un cim emblemàtic per l’Institut Geològic i Cartogràfic de Catalunya. Al puig hi trobem les restes del convent dels Caputxins de Banyoles, fantàstic mirador de l’estany, de Banyoles i la comarca des d’on es contempla una extensa panoràmica que inclou els Pirineus i els Prepirineus, especialment representats pel Canigó i per la Mare de Déu del Mont, cap al nord, l’Alt Empordà cap a l’est, el Baix Empordà i les Gavarres cap al sud, i la serralada Transversal, amb Sant Patllari en primer terme i Rocacorba en segon, cap a l’oest. Sobre el Puig trobem un dels pocs camps d’oliveres que van sobreviure a l’any del fred 1953, que va matar gran part de les oliveres de la comarca. Anem fent per pistes i corriols, evitant les carreteres encara que hàgim de fer un curt tram de corriol tècnic. En arribar a la urbanització Caselles Davall girem a la dreta i en sortir de la mateixa a l’esquerra. Estem a una pista que sembla que ens vol acollir al seu si. Passem per davant de can Gallifa. Can Gallifa és un casal de grans dimensions, protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Porqueres, amb una capella d’estil neogòtic annexionada al lateral dret de la casa. La capella està coronada per un campanar emmerletat de planta quadrada i amb dues finestres de mig punt a cadascun dels quatre costats. Seguim i trobem el corriol per accedir a Sant Quirze i Santa Julita de Merlant (segle XIII). Aquest temple consta d’una sola nau rectangular amb volta de canó lleugerament apuntada, capçada a llevant per un absis semicircular llis, coronat exteriorment per una imposta de cavet. A l’eix de l’absis, sobre la porta i el mur de migdia hi ha finestres de doble esqueixada amb arc de mig punt i llinda monolítica. L’aparell és realitzat a base de carreus ben tallats de pedra sorrenca d’uns 20/25 X 30/50 cm. La portalada és d’arc de mig punt amb dovelles grosses i llargues. Corona aquest conjunt un campanar d’espadanya de dos ulls aixecada amb dos arquets tardans, a part d’una coberta de construcció molt elemental construïda aixecant dos pilars sobre la volta. Davant de l’ermita, a la dreta de la portalada d’accés, es troba un pedró conegut com a pedró de Merlant. És compost per una base cilíndrica feta de morter que aguanta una gran pedra de molí monolítica, a sobre de la qual hi ha una creu allisada i arrodonida de ferro forjat. El pedró tradicionalment es feia servir com a punt de partida de les processons i per fer la benedicció del terme, demanant la protecció divina sobre les collites. Tornem a la pista i continuem cap a can Soler (turisme rural). Girem a l’esquerra i anem a buscar can Ginestar i la GI-524 a on girem a la dreta i 150 m després la deixem per una pista que ens porta al bosc de can Ginebreda. Voregem aquest museu a l’aire lliure, i a les portes de can Nierga, prenem un corriol a l’esquerra. El corriol pot estar un amic de vegetació i el terra aixecat pels senglars, però és de bon fer i ens porta al collet del Pujarnol, a la pista que puja a Rocabruna. Tirem avall, deixem l’església de Sant Cebrià de Pujarnol i la torre de Pujarnol a la dreta i uns 250 m després deixem la carretera per una pista a l’esquerra que ens porta a Sant Patllari un cim inclòs en el repte dels 100 cims de la FEEC. Al cim trobem una petita ermita i un petit refugi lliure i bones vistes sobre el golf de Roses, el Montgrí i les muntanyes de la Garrotxa. Fins a la segona meitat del segle XIX hi va haver ermitans. Tornem enrere i baixem per pista seguint l’orientació principal fins a arribar a la GI-524. La travessem i prenem una pista per la qual anem baixant. Estem amatents perquè la deixem per una pista secundària a la dreta i anem fent fins als conreus de can Morgat i a can Morgat. Adossada a la casa hi ha una capella. Voregem l’estany i ens trobem el gran regal de l’església romànica de Santa Maria de Porqueres, a la vora de l’estany de Banyoles, davant de l’antic castell de Porqueres. És una obra declarada bé cultural d’interès nacional. Al costat té l’edifici independent de la rectoria i a l’altre costat el comunidor.

Descarrega’t el track a Wikiloc
Track original: 3 ermites Banyoles