Radials Barcelona
Els recorreguts Radials Barcelona i Radials II tenen el punt de sortida al centre de Barcelona i, excepte els circulars, el punt d’arribada a una població amb estació de tren. Per tant, podem utilitzar el tren per tornar a Barcelona. Per exemple, podem agafar el tren a Sant Sadurní d’Anoia, Sant Celoni o Mataró. Alguns recorreguts, però, són circulars, per exemple Barcelona – Sant Cugat del Vallès – Barcelona.
L’objectiu és gaudir de les excursions clàssiques pels voltants de Barcelona i explorar les poblacions properes. Aquests recorreguts permeten conèixer les rodalies de Barcelona sense necessitat d’utilitzar el cotxe i obren noves possibilitats d’exploració i aventura. Des d’altre perspectiva, es caracteritzen per ser una bona alternativa a la Collserola. Quan més les podem gaudir és a l’hivern.
La normativa de Renfe i la de Ferrocarrils de la Generalitat permet viatjar amb la bicicleta els caps de setmana i festius, sempre sota l’autorització del cap de tren i sense molestar als altres passatgers. Renfe i Ferrocarrils ofereixen els caps de setmana un servei freqüent i sense complicacions si sabem evitar les aglomeracions per anar a la platja a l’estiu o les provocades per les compres de Nadal. A la pràctica no hem tingut mai problemes però ens podrien demanar no pujar al tren si estigués ple. No s’ha de pagar cap suplement.
Radials Barcelona
Barcelona – Sant Cugat – Barcelona
Barcelona – Sabadell – Barcelona
Barcelona – Sant Cugat – Terrassa – Castellar – Sabadell – Badia – Barcelona (GR-173)
Barcelona – Sant Sadurní
Barcelona – Sant Sadurní, per Corbera i Coll de Portell
Barcelona – Corbera (pel Camí del Pas de Barca entre Sant Andreu i Corbera)
Barcelona – Granollers- la Garriga – Figaró, pel Congost
Radials II Barcelona
Barcelona – Vilafranca, per l’altre camí. 60 km, 1.200 m desnivell positiu
Barcelona – Platja de Castelldefels
Barcelona (Baixador de Vallvidrera) – El Puig Sant Vicenç
Santa Coloma de Gramanet (Barcelona) – Mataró
Barcelona – Vilassar de mar
A la pàgina Grans Radials trobareu els recorreguts més llargs i exigents de la sèrie, a la pàgina Radials al Garraf els que travessen el massís del Garraf.
Grans Radials
Barcelona – (Vilanova i la Geltrú) – Tarragona
Girona – Vallgorguina – Barcelona
Barcelona – Sant Celoni
Barcelona – Viladrau
Barcelona – Castellolí – Igualada
Barcelona – La Pobla de Claramunt – Igualada
Radials al Garraf
– Barcelona – Bruguers – Garraf – Sitges. 70 km, 1.800 desnivell
– Barcelona – el Papiol – Corbera – l’Ordal – Olesa – Riera Begues – Sant Pere Ribes – Autòdrom – Sitges. 82 km, 1.300 m desnivell
– Barcelona- riu Llobregat – Corbera – coll de l’Ordal – Olesa – riera de Pelagons – riera de Ribes – Sant Pere de Ribes – Autòdrom – Sitges. 78 km, 1.200 m desnivell
– Barcelona – Vilanova i la Geltrú, per la cuerda larga (Ordal, Garraf i castell d’Olèrdola). 84 km, 1.500 m
– Barcelona- Vilanova i la Geltrú, per Corbera l’Ordal, Olesa de Bonesvalls, riera de Pelagons, Sant Pere de Ribes (pel camí xulo). 76 km, 800 m xdesnivell.
– Barcelona – Garraf – Morella – Platja de Castelldefels
Barcelona – Sant Cugat – Barcelona
(Barcelona – Vivers de Can Borni – Font Groga – Sant Medir – Can Borrell – Sant Cugat)
(Sant Cugat – Can Borrell – Sol i Aire – Can Cases – Can Cortés – Tibidabo – Punt de Trobada – Barcelona)
El track surt de Plaça Catalunya, puja per la Rambla Catalunya, va a buscar la Plaça de Gala Placidia (FGC Gràcia), Plaça Molina, Balmes amunt fins la Plaça Kennedy (FGC), Avinguda Tibidabo i el Punt de trobada a la Carretera de les Aigües. Pugem cap els Vivers de Can Borni i arribem a la carretera que puja al Tibidabo en un pla. Baixem per la carretera com si tornéssim a Barcelona i ens desviem a l’esquerra a Vista Rica. Anem a buscar el camí que passant al costat de la Font Groga, arriba primer a l’ermita de Sant Medir i, desprès el restaurant can Borrell. Seguim per la dreta del restaurant direcció a la carretera de Horta – Cerdanyola però abans d’arribar ens desviem a l’esquerra en direcció a la torre Cendrera. Prenem cap a la dreta i poc desprès prenem un corriol per uns camps erms fins arribar a una rotonda al costat del Col·legi Europa. Podem anar a buscar els ferrocarrils catalans per tornar a casa o tornar en bicicleta.
Si tornem en bicicleta trobarem fortes pujades. Prenem la pista principal de Sant Cugat al restaurant Can Borrell i prenem una pista cap a l’ urbanització Sol i Aire. La creuem i arribem a la carretera de Sant Cugat a Barcelona. La creuem després de baixar 15 metres i prenem una pista que ens porta al fons d’una vall, comencem a remuntar fins el restaurant Can Cases (935.891 868). Sortim a una pista asfaltada ens dirigim cap a l’urbanització de Can Cortés i, en front del restaurant, prenem a la dreta, sortim a una mena de coll i anem a buscar la pista que puja a can Tano i el Tibidabo. Fem l’últim esforç del dia i pugem fins la placeta per gaudir de l’excel·lent panoràmica de Barcelona. Baixem pel mateix camí fins la carretera de Vallvidrera al Tibidabo, baixem i ens desviem a l’esquerra cap els bombers, deixem a la dreta l’Escola Judicial i arribem al Punt de Trobada de la carretera de les Aigües. A partir d’aquí només hem de refer el camí cap a casa.
Punt de sortida/ arribada: Barcelona /Sant Cugat. Distancia: 30 km
Altura màxima: 520 m. Altura mínima: 18 m
Desnivell acumulat: 450 m anada; 1.000 m, anada i tornada
Exigència física: Turista fins Sant Cugat. Turista/esportiva si tornes pedalant a Barcelona. Dificultat tècnica: Cap
Observacions: Millor d’octubre a juny. La ruta fins Sant Cugat és una clàssica de la Collserola. Al arribar a Sant Cugat podem agafar el tren o tornar pedalant per Sol i Aire i Can Cases. La part més dura de la ruta és el tram des del punt de trobada a la cruïlla de carretera que puja al Tibidabo.
Estacions: (Barcelona – Vivers de Can Borni – Font Groga – Sant Medir – Can Borrell – Sant Cugat – Can Borrell – Sol i Aire – Can Cases – Can Cortés – Tibidabo – Punt de Trobada – Barcelona)
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/RDIV Bcn Sabadell Bcn.gpx”]
Barcelona – Sant Cugat – Sabadell – Barcelona
Per arribar a Sant Cugat utilitzem el mateix track que la ruta anterior i l’estendrem fins Sabadell. El tram Sant Cugat – Sabadell és un recorregut molt urbà per bici carril en la seva major part. Tornarem al costat del rius Ripoll i Llobregat.
El track surt de Plaça Catalunya, puja per la Rambla Catalunya, va a buscar la Plaça de Gala Placidia (FGC Gràcia), Plaça Molina, Balmes amunt fins la Plaça Kennedy (FGC), Avinguda Tibidabo i el Punt de trobada a la Carretera de les Aigües. Pugem cap els Vivers de Can Borni i arribem a la carretera que puja al Tibidabo en un pla. Baixem per la carretera com si tornéssim a Barcelona i ens desviem a l’esquerra a Vista Rica. Anem a buscar el camí que passant al costat de la Font Groga, arriba primer a l’ermita de Sant Medir i, desprès el restaurant Can Borrell. Seguim per la dreta del restaurant direcció a la carretera de Horta – Cerdanyola però abans d’arribar ens desviem a l’esquerra en direcció a la torre Cendrera. Prenem cap a la dreta i poc desprès prenem un corriol per uns camps erms fins arribar a una rotonda al costat del Col·legi Europa.
Seguim pel carril bici fins un restaurant, trenquem per darrera de las benzinera i arribem al carril bici que ens portaria a Cerdanyola. El prenem però poc desprès del Sincrotón Alba trenquem a l’esquerra fins la Universitat Autònoma. Passem els bombers i en un pàrquing trobem un corriol que ens porta en direcció a Ciutat badia. Abans d’entrar al barri, prenem una pista i ens dirigim cap a Badia del Vallès, creuem el parc i entrem a Sabadell. El track passa per la estació FGC de Sabadell Rambla. Seguim recte fins trencar a la dreta per anar a buscar el riu Ripoll. El seguim fins Santa Coloma a on prenem a la dreta, creuem el pont, travessem el barri de Sant Andreu, Meridiana, Diagonal i arribem a Rambla Catalunya.
Punt de sortida: Barcelona. Punt d’arribada: Sabadell. Distancia: 60 km
Altura màxima: 470 m. Altura mínima: 18 m
Desnivell acumulat: 600 m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: Cap
Observacions: Millor d’octubre a juny. Lineal. La part més dura de la ruta és el tram des del punt de trobada a la cruïlla de la carretera que puja al Tibidabo. El gps es va tornar boig i segons el track vam estar molta estona per sota del nivell del mar: no feu cas.
GR-173. Barcelona – Sant Cugat – Terrassa – Castellar – Sabadell – Badia – Barcelona
Seguim l’itinerari senyalitzat del GR-173 pel Vallès Occidental. L’únic nucli urbà que travessem és el de Sant Cugat
Punt de sortida/ arribada: Barcelona. Distancia: 80 km
Altura màxima: 630 m. Altura mínima: 80 m. Desnivell acumulat: 1000 m aprox.
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Cap
Observacions: Millor d’octubre a juny. Circular. Moltes possibilitats d’escorçar la ruta a poblacions amb estacions Renfe y FGC.
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/RDIV GR173 BcnTerrassa Sabadell Cerdanyola.gpx”]
Barcelona – Sant Sadurní (pel camí dels rius)
Anirem de Barcelona a Sant Sadurní d’Anoia, la ciutat del cava i capital del Alt Penedès, seguint la vall formada pel riu Llobregat primer i pel riu Anoia desprès. Travessa alguna zona industrial i té l’incentiu de circular entre vinyes, utilitzar el pont del Diable de Martorell i que els trams fluvials són planers. A Sant Sadurní d’Anoia podem triar diferents restaurants i visitar alguna cava. Nosaltres preferim La Masia (93 891 08 35), darrera de les caves Castellblanc, un restaurant molt popular i populós a on es menja carxofes, escalivada, esqueixada, calçots i carns a la brasa i es beu un cava sense pretensions. Porteu un cadenat per la bici perquè no tenen cap local a on tancar-les. Si un cotxe de suport us porta la carn podeu fer una barbacoa a alguna de les caves. L’excursió es pot escorçar a Molins de Rei, El Papiol, Martorell i Gelida, pobles que tenen estacions de Renfe i, d’aquesta manera, adaptar-la a diferents nivells.
Sortim de la cantonada Passeig de Gràcia /Diagonal. Prenem el carril bici fins la plaça de Francesc Macià i seguim fins l’altura del Palau de Congressos i del RACC a on ens desviem cap a l’esquerra. Anem cap a Sant Joan d’Espí i anem a buscar el riu Llobregat. A l’arribar al riu Llobregat el remuntarem per la llera esquerra (sempre tenint en compte com a referència la direcció que segueix el riu en el seu camí al mar o al riu del que és afluent) i passarem al peu de Molins de Rei, al peu del Papiol, creuarem la riera de Rubí per sota de la connexió entre l’autovia i la B-40 i arribarem a Martorell creuant el Pont del Diable. Desprès d’un breu recorregut urbà, remuntarem el riu Anoia per la llera esquerra fins Gelida, Can Parera, un pont sobre l’AVE i, finalment, un polígon ens portarà a una rotonda i a creuar l’autopista i la carretera a Vilafranca del Penedès. El track acaba a l’estació de Renfe.
Fitxa tècnica
Punt de sortida: Barcelona. Punt d’arribada: Sant Sadurní
Distancia: 46 km
Altura màxima: 160 m. Altura mínima: 15 m. Desnivell acumulat: 400 m
Exigència física: Turista. Dificultat tècnica: Cap
Observacions: Millor d’octubre a juny
[map style=”width: 640px; height:480px; margin:20px 20px 20px 20px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/RDIII Bcn Sant Sadurni.gpx”]
Barcelona – Sant Sadurní, per Corbera i Coll de Portell
Anirem de Barcelona a Sant Sadurní, la ciutat del cava i capital del Alt Penedès, remuntant la riera de Corbera, fins pràcticament el centre històric i anirem a entrar a Sant Sadurní venint de l’Ordal. Sempre es pot dinar a Sant Sadurní, agafar el tren o tornar pel camí dels rius, molt més planer.
Sortim de Barcelona per la Diagonal. Prenem el carril bici fins la plaça de Francesc Macià i seguim fins l’altura del Palau de Congressos i del RACC a on ens desviem cap a l’esquerra. Anem cap a Sant Joan d’Espí i anem a buscar el riu Llobregat. A l’arribar al riu Llobregat el remuntarem per la llera esquerra (sempre tenint en compte com a referència la direcció que segueix el riu en el seu camí al mar o al riu del que és afluent) i passarem al peu de Molins de Rei, al peu del Papiol, creuarem la riera de Rubí per sota de la connexió entre l’autovia i la B-40. Just desprès creuem el riu per un gual barrat al trànsit, passem per sota de l’autovia i entrem a les afores de sant Andreu de la Barca, just al final de la riera de Corbera. Remuntem la riera per una pista (si voleu seguir el traçat original del Camí de pas de la barca consulteu el recorregut, Barcelona – Corbera, pel Camí del pas de la barca), creuem una carretera i per dintre del bosc i de les urbanitzacions anem a parar a la carretera de Corbera a la Creu d’Aragall. De seguida la deixem, entrem a una urbanització, la pugem fins el dipòsit i trobem un corriol que ens porta a unes cases i a un collet. Remuntem per una pista ampla però costeruda fins el coll del Portell al peu del radar del puig de les Agulles i ens deixem anar cap al fondo de mas Granada. Trenquem a dreta, remuntem un collet i comencem a davallar cap a Sant Sadurní passant per can Ros (a on vivia el roure novio de l’alzina de Can Codorniu), Can Llopart i pistes fins Sadurní (la carretera ens portaria igualment; es una bona alternativa en cas de fang).
Fitxa tècnica
Punt de sortida: Barcelona. Punt d’arribada: Sant Sadurní. Distancia: 50 km
Altura màxima: 14 m. Altura mínima: 560 m. Desnivell acumulat: 1003 m
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Cap
Observacions: Millor d’octubre a juny. Actualitzat a febrer de 2015.
Estacions: Barcelona – Sant Andreu de la Barca – Corbera – coll Portell – Can Llopart de Dalt – San Sadurní d’Anoia.
Barcelona – Corbera (pel Camí del Pas de Barca entre Sant Andreu i Corbera)
Sortim de la cantonada Passeig de Gràcia /Diagonal. Prenem el carril bici fins la plaça de Francesc Macià i seguim fins l’altura del Palau de Congressos i del RACC a on ens desviem cap a l’esquerra. Anem cap a Sant Joan d’Espí i anem a buscar el riu Llobregat. A l’arribar al riu Llobregat el remuntarem per la llera esquerra (sempre tenint en compte com a referència la direcció que segueix el riu en el seu camí al mar o al riu del que és afluent) i passarem al peu de Molins de Rei, al peu del Papiol, creuarem la riera de Rubí per sota de la connexió entre l’autovia i la B-40 i creuarem el riu pel pont peatonal cap a Sant Andreu de la Barca. Anirem a buscar el Camí del Pas de Barca balisat i amb senyalització vertical. Al principi, al pou de glaç, és una mica confús amb un curt tram d’escales. Travessem una agrupació de cases i baixem a peu fins la riera. Retrocedim per anar al mirador de l’aqüeducte, tornem pels nostres passos i remuntem la riera. És un tram d’uns 500 m que es fa dur fins trobar una pista però a canvi anem veient les gorgues. A la pista remuntem fins Can Deu i poc desprès arribem a una carretera que creuem, desprès de passar un institut sortim uns metres a la carretera que hem creuat i la deixem per anar direcció Can Baiona. No arribem, creuem una riera i remuntem pel boscos i urbanitzacions fins arribar a la part alta de Corbera (‘la roca dels corbs’) a tocar el pessebre vivent.
Punt de sortida: Barcelona. Punt arribada: Corbera. Distancia: 36 km
Altura màxima: 340 m. Altura mínima: 10 m. Desnivell acumulat: 600
Exigència física: Esport. Dificultat tècnica: Un tram de la riera.
Observacions: Millor d’octubre a juny. És l’únic recorregut Radial que no acaba a una població amb estació de tren ni és circular. Per tornar podem baixar pel mateix camí fins Sant Andreu de la Barca i agafar els ferrocarrils catalans per tornar a Barcelona. Altre opció és escorçar la ruta començar a l’estació de FGC de Sant Andreu. El Camí del Pas de Barca són uns 14 km entre Sant Andreu de la Barca i Corbera. La barca era propietat del Senyor de Corbera.
Barcelona – Granollers- la Garriga – Figaró, pel Congost
Aquesta és una excursió fàcil en la que remuntem primer el riu Besós i després el Congost. Anirem a buscar la desembocadura del riu Besós i passarem per Santa Coloma de Gramanet Montcada i Reixac, Montmeló, Granollers, Canovelles, La Garriga i el Figaró. A Canovelles fem una mica de volta per evitar el mercat del diumenge; si fas el recorregut un altre dia no seria necessari. El tram Barcelona – Granollers segueix, en sentit invers, el recorregut de la pedalada organitzada per la Diputació al maig del 2013. Trobarem estació de tren per retallar l’excursió a tots els pobles. És molt més fàcil en sentit invers.
[map style=”width: auto; height:300px; margin:20px 0px 20px 0px; border: 1px solid black;” bike=”yes” gpx=”http://www.bttpirineus.org/wp-content/uploads/RBCN Congost Garriga Figaro.gpx”]
Serveis per a una aventura autònoma
Castellfollit del Boix: Bar restaurant l’Andorrà: 93 835 60 21
Collserola: http://www.guiaparcollserola.com/. Restaurant Can Cases: 935 891 868. Ermita la Salut (a prop Sant Feliu Llobregat): 936 852 618
Girona: Hotel Europa: 972 20 27 50; www.hoteleuropagirona.com
Olesa de Bonesvalls: Bar restaurant centre cívic 938 18 93 42 i 600 878 575
Sant Feliu Llobregat: Ermita la Salut: 936 852 618
Sant Sadurní d’Anoia: Bar restaurant La Masia: 93 891 03 91
Terrassa. Bar restaurant. Habana lliure: 93 734 32 81
Vic. Hotel Estació del Nord: 93 516 62 92; www.estaciodelnord.com. Restaurant La Trattoria: 93 886 24 57
Santa Creu d’Olorda
No hi ha gaire informació sobre l’origen d’aquests topònims que derivem de l’arrel llatina “oleum” , que en l’accepció a que fem esment dona lloc a una denominació àmpliament difosa per Catalunya, Ullastre, Ullastrell, Ullastret ,… relacionats tots sense cap mena de dubte amb l’activitat de producció d’oli.
Santa Creu d’Olorda va ser municipi independent fins al 1916, any en què es va dividir entre Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sarrià. Més tard, l’any 1921, fou annexionat a Barcelona juntament amb Sarrià. L’antic terme de Santa Creu d’Olorda s’ha caracteritzat per haver tingut més importància com a parròquia, probablement a causa de l’emplaçament de la Torre de Santa Margarida, al peu del Puig d’Olorda. Actualment continua sent parròquia, encara que amb una demarcació més petita, i és administrada pel rector de Sant Bartomeu de la Quadra (Molins de Rei). Pel que fa al model de poblament, va ser força dispers i eminentment rural al llarg de tota l’edat mitjana i també durant l’època moderna. Quan l’any 1916 es va produir la disgregació/dissolució del municipi, es reuní una comissió per repartir-se les seves terres. Al municipi sarrianenc li correspongué un territori de 2,21 km2 i 313 habitants, i també una sèrie de documents i de béns immobles. Actualment Santa Creu d’Olorda, és una zona d’esbarjo integrada dins del parc de Collserola.
Per la seva part, Olèrdola, a la comarca del Penedès, fou el centre de la marca, dita també comtat del Penedès; amb la creació però de la nova Vilafranca [ Vilafranca del Penedès ] esdevingué una simple fortalesa fins l’any 1909 en que Puig i Cadafalch primer, i Gómez Moreno l’any 1919, endegaren el procés que culminaria amb una primera restauració l’any 1926-1928 per part de la Diputació de Barcelona. L’any 1.931 rebé el reconeixement de monument nacional. D’ença de 1963 pertany en propietat a la Diputació de Barcelona.
Les extensions d’oliveres i/o ullastres, que van donar lloc als topònims Olorda, Olèrdola, Ullastrell, Ullastret, han estat substituïdes per pins; s’ha passat de generar activitat productiva i els seus lògics ingressos, ha suportar ‘activitats culturals i d’oci’.